En un dels posts que vaig escriure ací sobre les festes de Pedreguer d’enguany, vaig parlar-vos de Sex Museum, un grup que vingué a tocar i que m’agradà molt.
Sex Museum naix l’estiu del 1985, a Madrid. Des del primer concert, tres mesos després de crear-se el grup, ja demostren el seu gran potencial, cosa que els porta a fer concerts en diverses ciutats. El 1987 fan la seua primera gira europea (Barcelona-Linz-Viena) i el mateix any editen el seu primer LP, Fuzz Face, que es ven sobretot fora de la Península ibèrica. Dos anys després, el 1989 ix a la venda el seu segon LP, Independence, i participen en festival Berlin Independent Days 89. El 1991 veu la llum el tercer àlbum del grup, Nature’s Way, que els portarà a tocar arreu de la Península. Un parell d’anys més tard graven el seu primer disc en directe Thee Fabulous & Furry Sex Museum. El 1994 és un any d’èxits: són seleccionats per acompanyar Deep Purple en la seua gira per l’Estat Espanyol, editen un nou LP titulat Sparks i actuen en diversos llocs d’Europa, alhora que continuen amb els concerts arreu d’Espanya. Els anys següents continuaran recollint èxits i editant discs fins que el 1997 decideixen prendre’s un descans. Tres anys després, al 2000, tornen a la càrrega amb un nou disc, Sonic, i el 2002 n’editen un altre, Speedkings. També participen en la gira alemanya TransGenderRocks, que els portarà a actuar a diverses ciutats alemanyes i suïsses. El 2003 graven el doble CD en directe Fly by night i tornen a anar de gira per Espanya. El 2005 van de gira per Europa i fan un concert a Mèxic DF. Al maig del 2006 editen el seu últim treball fins al moment, titulat United.
D’aquest últim disc són les dues cançons que vos deixe ací baix perquè pugueu escoltar i jutjar la música de Sex Museum, un grup que cada vegada m’agrada més, no sols per la gran qualitat de la música que fan, sinó també pel seu divertit i vigorós directe.

Compartir

Ara sí, ja han començat les festes de Pedreguer. Ahir, amb el pregó, es donaren per iniciades les festes del 2007 i es celebrà la primera entrada de bous (amb soltada de vaques inclosa) i el primer concert.
Els grups que hi actuaren foren Atom Rhumba, Sex Museum i Second Coming. No sé si fou pel seu rock refrescant i intemporal o per la vitalitat del seu directe o simplement perquè hi havia moltes ganes de festa i ells ens la proporcionaren, però el grup que més m’agradà dels tres fou Sex Museum. Nomes arribar a casa vaig posar a descarregar adquirir la seua discografia. Vos els recomane.
A pesar que no m’agraden massa els bous, aquest matí he anat a la plaça a fer algunes fotografies. No he vist molts “quintos”, estarien descansant. Bé, ací vos deixe una de les fotos que he fet aquest matí. Si voleu veure més fotos de Pedreguer en festes cliqueu ací. Continuarem informant.

Compartir

Hola a tots, Hic et nunc ha tornat!

Disculpeu si durant aquests últims dies no heu pogut accedir al blog, ja que com haureu llegit si heu intentat entrar, he tingut problemes amb el servei d’allotjament que tinc contractat. Però ara ja està tot solucionat, i Hic et nunc torna a la normalitat (menys mal, perquè havia arribat a pensar que ho perdria tot). Durant aquests dies que el blog no ha estat operatiu he fet algunes coses que caldria mencionar.
En primer lloc, vaig assistir al concert que el grup Al Tall oferí a Pedreguer el passat dissabte. Per si algú no els coneix, Al Tall és un grup valencià de música folk, fundat l’any 1975, pioner en la reinterpretació de la tradició musical i sonora, tant valenciana com catalana i balear. En les seues cançons combinen melodies i lletres tradicionals amb altres de modernes i innovadores, tot açò amb un encert impressionant i una habilitat inigualable. La seva discografia està composta per catorze discs (jo, el dia del concert me’n vaig comprar dos), que són un meravellós exponent de la bonica música que es pot fer mesclant tradició i modernitat. Vos els recomane.
En segon lloc, també he començat a estudiar per a les PAU, que tindran lloc els pròxims 12, 13 i 14 de juny. Cada dia que passa em sembla que no tindré temps per mirar-m’ho tot, especialment en el cas de grec (estic de l’Apologia i del Xenofont fins als $%¿!?&).
I finalment, aquesta vesprada, en comptes d’estudiar com un boig perquè no em passe el que vos acabe de dir dalt, he creat a la Viquipèdia un article sobre el poeta llatí Marc Valeri Marcial. Com sempre, menys estudiar, el que siga.
Bé, tornem doncs a la normalitat. Continuarem informant.

Valete!

Compartir

D'entre les nombroses actuacions que escoltàrem ahir al concert de després de la mani, la que més m'agradà fou la de Feliu Ventura. El cantant de Xàtiva sortí a l'escenari acompanyat per dues guitarres i ens delectà amb algunes (massa poques) de les seves meravelloses cançons. Per açò ací vos deixe el preciós videoclip d'una de les seves cançons que més m'agraden (encara que es podria dir que totes m'encanten). Gaudiu-la:

Compartir

Aquesta ha estat una nit interessant ja que ha tingut dos moments estrella que difícilment oblidaré. El primer, quan un madrileny m’ha preguntat per què hi han tants cartells pel poble que diuen “300 anys de lluita”, “300 anys de resistència” o coses per l’estil. El segon, quan Lilit i Dionís ens han ofert un dels seus millors concerts al Casal Jaume I de Pedreguer.
Després de sopar, mentre passejàvem pels carrers del nostre poble, hem passat per davant d’una botiga amb un cartell amb el lema “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”. En veure’l, un dels amics m’ha preguntat: “per què hi ha tants cartells aquests dies que diuen ‘300 anys d’açò, 300 anys d’allò’?”. En preguntar-m’ho m’he quedat parat, però no per la pregunta en si (perquè altres amics del poble mateix ja me l’havien feta aquests dies), sinó per qui me la feia. Aquest amic va vindre fa uns anys (ara no sé si en són dos, tres o quatre) des de Madrid i, encara que entén el valencià, no el parla (oh, quina novetat!). Bé, després de recuperar-me del xoc, he intentat explicar-li-ho. Li he dit més o menys que fa tres-cents un rei francés, adoptat pels castellans, ens derrotà en la batalla d’Almansa i que a per aquesta derrota ens prohibí la llengua i ens llevà els Furs i els privilegis que teníem. No sé si ho haurà entés del tot, no crec, però jo he intentat que ho entenguera.
L’altre moment estrella de la nit ha estat, com ja he dit, el concert. Lilit i Dionís són un una banda estrafolària nascuda, a principis del 2006, de la unió dels grups Lilit i Bufafocs de Dionís. El resultat d’aquesta unió és un grup en mutació constant que barreja de forma magistral una gran quantitat d’estils: rock, cançó d’autor, tradició valenciana, música electrònica, punk… D’aquest grup cal destacar-ne el directe divertidíssim, les lletres atrevides i la mescla d’estils musicals abans esmentada.
En resum, ha estat una nit completa i difícilment repetible. Ara me’n vaig a gitar-me que és tardíssim.

Bona nit a totes i tots!

Compartir

Aquesta nit tindrà lloc a Verges el segon concert de comiat de Lluís Llach. Llach ha estat, és i serà una de les grans figures de la cançó catalana de tots els temps. Jo he tingut l'enorme plaer d'acudir a dos dels seus concerts, els dos a Pedreguer, un l'any 2002 i l'altre el passat 2006 i he de dir que m'hauria agradat acudir a molts més dels seus recitals. Les seves cançons, sempre plenes de sentiments i d'emocions, de missatges i de valors, de força i de tendresa, m'han acompanyat al llarg de la meva encara curta vida. En homenatge a Lluís Llach ací us deixe dues de les seves cançons que més m'agraden (estan una a continuació de l'altra):

Compartir

Aquests dies de pluja i fred he estat malalt i he tingut l'ocasió de descobrir un interessant grup de garage rock. Es tracta de Mando Diao, un grup de Borlänge (Suècia) que començà a gestar-se l'any 1995 i que finalment nasqué el 1999, quen començaren a actuar en clubs de la seva ciutat natal. Un escriptor local els va descriure en un article seu com la millor banda sense contracte que mai havia vist. Açò fou seguit per un contracte discogràfic amb EMI Suècia. El 2002 van treure a la venda el seu primer disc Bring 'Em In a Suècia. L'any següent l'àlbum es llança internacionalment amb el seu single de debut "Sheepdog". EL 2004 la banda és aclamada amb entusiasme per la premsa musical i es converteix en un dels millors grups de l'any. El seu segon àlbum fou Hurricane Bar, tret a la venda el 2005. Un any més tard, el 2006, llançaren el seu tercer, i fins al moment últim, treball Ode to Ochrasy.
He tingut l'ocasió d'escoltar els seus dos últims treballs i he de dir que m'han agradat molt. Ací us en deixe un tast (es tracta de "Killer Kaczynski", una de les cançons del seu últim disc).

Compartir

Com ja us deia en l'anterior post, aquesta nit passada hem fet el primer concert de la Quintà 2007. La nit anà més o menys de la següent manera:

A les 21h havíem quedat per sopar tots junts al bar "Cachap", i allí ens reunírem. Començà el sopar i, després d'unes quantes picaetes i d'unes quantes botelles de vi i de cervesa, l'ambient començà a escalfar-se. En acabar-nos el sopar, del qual puc dir que no fou massa opípar, ans al contrari, sortírem del bar i ens dirigírem cap al local del concert, el rockòdrom (o rocòdrom). Un cop allí (eren al voltant de les 23:30h), uns quintos (la majoría) es dedicaren a iniciar l'ancestral ritual de la borratxera (també anomenat "a veure qui és el primer que agafa un pet com un estel" o "a veure qui acaba tirat pel terra en menys temps"), la resta (uns 4 o 5) anàrem a jugar als dards a l'Eufòria (un PUB del nostre poble).
Al voltant de les 00h, hora d'inici del concert, tornàrem al rockòdrom, de camí al qual ens trobàrem als membres del grup Orxata Sound System, els quals ens van explicar perquè havien decidit posar una cullera al cartell, tema que havia estat bastant discutit durant la setmana anterior al concert (en no saber res sobre Pedreguer, el dissenyador del cartell decidí agafar una cullera que es trobà per casa i posar-la). En arribar al rockòdrom ens trobàrem un panorama interessant: el carrer estava ple de gent esperant per entrar; a dins, alguns quintos, un poc desorientats per la competició alcoholística que havia començat mitja hora abans, no sabien que fer; i el primer grup que havia de tocar encara s'estava preparant; és a dir, un bon embolic. Per fi, després de mitja hora d'espera, començà el concert: la gent començà a entrar, i la barra s'omplí en menys que canta un gall (no tornant-se a buidar fins les 05:30h de la matinada).
A partir d'ací el temps anà passant i els torns s'anaren succeint, mentre uns s'encarregaven de servir les begudes a la barra, altres venien els tiquets i uns tercers s'ocupaven de vendre les entrades i la rifa a la porta, controlant que no entrara ningú sense pagar. En acabar l'actuació del grup A Kuadros, els primers en tocar, pujaren a l'escenari els membres de Tarkim, iniciant el seu repertori de cançons.
La nit continuà avançant i l'alcohol circulant; finalment arribà el torn d'Orxara Sound System, els quals ens delectaren amb una magnífica actuació (cal destacar, sobretot, el paper del cantant, simplement brillant). En acabar l'actuació d'Orxata s'inicià el torn del Dj. En arribar aquest moment l'afluència al concert anà baixant, i el rockòdrom anà buidant-se. Junt amb els assistents al concert, també se'n anaren alguns quintos, els quals per efecte de l'alcohol no es trobaven en condicions de continuar allí.
A les 5 i mitja aproximadament s'acabà tot, la gent se'n anà i ens adonàrem que sols quedàvem un petit grapat de quintos, els pocs que havíem resistit a la temptació de l'alcohol i uns quants que, a pesar d'haver sucumbit al senyor etílic, encara es trobaven en condicions d'ajudar-nos. Com que netejar l'interior del rockòdrom era gairebé impossible, degut al poc nombre de gent que hi havia en aquells moments i a la gran quantitat de merda present a la sala del concert, decidirem netejar ràpidament el carrer, i quedàrem per anar demà dilluns, a les 19:30h, a netejar el rockòdrom. Acabada la lleugera neteja tornàrem a casa.
Les conclusions que es poden traure després del concert són les següents:

1. La pròxima vegada s'han de reestructurar els torns per tal d'evitar que de bon matí no quede ningú, o quasi ningú, en condicions per netejar la brutícia.
2. No hi ha dret que hi haja gent que no faça res (encara que siga a causa de la borratxera) i altra gent que, per no ser aficionada a beure, haja de carregar amb la feina dels altres.
3. Les coses s'han de preparar amb més temps (aquesta vegada ha estat tot massa precipitat).
4. Ho hem de repetir!!!

Si voleu veure algunes imatges de la nit, féu clic ací.

Compartir

Darrer diumenge d’octubre,
el camí ja és ben sabut,
eixiu a la carretera
que cal aplegar-se al Puig.

La Marina i la Ribera,
l’Horta, els Ports i la Safor,
Vall d’Albaida, la Costera,
la Plana de Castelló.

Albocàsser, Elx i Alzira,
Carcaixent, Sagunt i Alcoi,
Ontinyent, Carlet, Gandia,
Almassora i Vinaròs.

El Garbí i el Puig Campana,
el Montgó i el Montcabrer,
Calderona, Bèrnia, Aitana,
Montot i Benicadell.

Darrer diumenge d’octubre,
el camí ja és ben sabut,
eixiu a la carretera
que cal aplegar-se al Puig.

Compartir

El pròxim dia 4 de novembre (dissabte) tindrà lloc, al rockòdrom de Pedreguer i a partir de les 24h de la nit, el primer concert que organitza la quintà 2007. Habitualment aquest concert es fa abans, a octubre, però per motius tècnics (haguérem d'esperar la resposta de diversos grups amb els quals havíem parlat sobre la possibilitat de vindre a fer el concert), no s'ha pogut fer fins ara.
Els grups que hi actuaran són Orxata Sound System (un grup valencià que fa música "d'encontres, urbana i rural; orgànica i electrònica; de tradició i d'avantguarda" segons les seves pròpies paraules), Tarkim (un grup de rock de Pedreguer influenciat per Asto Pituak, Curasbun oi!, Envidia Kotxina, piperrak, Los Muertos de Cristo…) i A Kuadros (un grup de rock de Gata de Gorgos influenciat per la música de sinkope, extremoduro, Nirvana, Fe de ratas, Barricada, Platero y tu, AC/DC…). A més, després de tot açò hi haurà sessió Dj. El preu de l'entrada serà de 3€, amb els quals podràs disposar d'una consumició.
Bé, no falteu!!!

Compartir