«El problema, el gran problema nacional de la Península, és el de l’España Pequeña; mentre els espanyols no s’entenguen a si mateixos, no es puguen autoidentificar, etc., sense Euskadi ni Catalunya (ni el País Valencià ni Galícia), ací no hi ha estat plurinacional possible; ja que una de les nacions, la més grossa, és incapaç de reconèixer-se ella mateixa. Mentre tinguen necessitat d’incloure els altres per a poder imaginar la identitat pròpia, el problema no té solució. Mentre l’España Pequeña, per a poder ser alguna cosa, tinga necessitat de ser Grande…»

Extret de Crítica de la nació pura de Joan Francesc Mira.

Compartir

Fa uns mesos li arribà al meu oncle una carta en què li deien que anaven a expropiar-li una fanecada (833 m²) d’un bancal que té ell a la partida del Rafalet de Pedreguer. El motiu: l’ampliació de la carretera CV-733, entre Pedreguer i Benidoleig. Pel que es veu, volen convertir la carretera actual, d’uns 6 o 7 metres, en un monstre d’uns 11 metres, recte i sense quasi corbes, amb el pretext d’augmentar-ne la seguretat. Pretext que queda invalidat si tenim en compte que en aquesta carretera no hi ha hagut cap accident ens els últims anys, cosa que podria canviar en fer-la més recta i augmentar la velocitat dels cotxes que per ella circulen. Aquest projecte es suma al d’una exagerada i pràcticament innecessària circumval·lació de la carretera CV-720 per treure-la del nucli urbà de Pedreguer, que comporta l’enderroc d’un grapat casetes de camp.
Aquests, però, són només dos exemples d’un fenomen que s’està donant arreu de la Marina Alta (i supose que també en altres llocs). Amb l’excusa de facilitar la nostra mobilitat i garantir-nos unes bones comunicacions, estan omplint la xicoteta franja que hi ha entre les muntanyes de l’interior de la Marina i la mar de calçades i més calçades.
És increïble, les diferents administracions es gasten el que no està escrit en campanyes de conscienciació en matèria de medi ambient i sostenibilitat, i quan arriba l’hora de la veritat, ells són els primers que se n’obliden i es dediquen a promoure el transport privat (encara que siga de manera indirecta), en detriment del transport públic. En lloc d’alliberar els peatges de l’AP-7, crear una xarxa eficient d’autobusos i portar el tren de via ampla fins a Dénia i d’allí a Alacant, es dediquen a construir mil i una circumval·lacions i variants, convertint el litoral de la Marina en una espècie de formatge gruyère, foradat per incomptables carreteres.
Serà que tenen massa amics en això del ciment i l’asfalt? Ves tu a saber.

Compartir

La precampanya ja fa temps que ha començat i sembla que, per una vegada, els primers en destapar la caixa de Pandora no han estat els propis partits en lliça (encara que aquests s’han llançat últimament, com sol passar, a prometre i prometre sense mirar pèl), sinó la Conferència Episcopal Espanyola.
Com si haguérem tornat a l’Edat Mitjana, quan l’Església feia i desfeia al seu gust, beneint i maleint regnes i prínceps, ara els bisbes ataquen de nou, intentant recuperar el control d’un ramat que, segons ells, ha perdut el nord i necessita d’un pastor que el torne a portar pel bon camí. Aquesta vegada però, sense els exèrcits medievals i sense la influència internacional d’aleshores, els clergues s’han atrinxerat darrere dels púlpits i s’han dedicat a atacar allò que no els agrada (ara els matrimonis homosexuals, ara l’Educació per a la Ciutadania…).
Però açò no és nou i a Pedreguer ho sabem bé. L’any 2003, a pocs dies per a les eleccions locals i autonòmiques, l’aleshores rector de Pedreguer decidí convertir el sermó de missa en un míting polític i recomanà als votants que s’ho pensaren bé (?) abans de votar, pronunciant algunes paraules contra l’encara alcaldessa de Pedreguer (el capellà deia, entre altres coses, que l’Ajuntament no havia volgut que es donara la subvenció per a la restauració de l’altar major, quan en realitat aquesta no podia donar-se fins a l’inici de les obres, que encara estaven per començar).
Exactament el mateix és el que han fet ara els bisbes de la Conferència Episcopal: dir-los als ciutadans què han de votar i no, com és la seua tasca, dir-los als fidels què han de resar.
No fou Jesucrist qui digué que el seu regne no era d’aquest món? Aleshores?

Article publicat originalment ací.

Compartir

Zaplana + Rouco Varela = Xavi Castillo

Ahir, l’Espai Cultural de Pedreguer acollí la representació de Con la Iglesia hemos topao del magnífic Xavi Castillo.
Hi ha qui diu que quan ja has vist un dels seus espectacles ja els has vist tots. Però si bé és veritat que repeteix la mateixa fórmula i pràcticament els mateixos personatges en la majoria de les seues obres, també ho és el fet que això és el que la gent li demana, perquè ahir més d’un, de dos i tres, eixírem del teatre amb un mal considerable a les barres, de tant riure.

Compartir

Quan una cosa és un caos, un desastre o un embolic, a Pedreguer (no sé si en altres pobles també) diem que és “l’any dèneu“. Per exemple, quan algú entra en una habitació on la roba està tota per terra, el llit està desfet i hi han papers escampats per tot arreu, veient que allò és un desgavell pot dir: “Açò és l’any dèneu, quin desordre!”; o quan grup de persones estan discutint sobre algun tema i de sobte la discussió puja de to i tots comencen a cridar, sense escoltar-se ni entendre’s els uns als altres, algun dels participants o algú que escolta la cridòria pot dir: “Deixeu de bramar, que açò pareix l’any dèneu“. Però, i què degué passar l’any dèneu que donà peu a aquesta expressió? Anem a intentar esbrinar-ho.
Primer hem de decidir quin any dèneu és el protagonista de la curiosa frase feta. En un principi podríem pensar tant en el 1819 com en el 1919 (em sembla que anar més enrere en el temps és excessiu), però jo m’incline a pensar que el primer, el 1819, resulta un poc massa remot. De totes formes, dels fets ocorreguts l’any dinové del segle XIX, sols ens podrien resultar interessants la independència de la Gran Colòmbia (que degué significar un revés important per als interessos espanyols a l’Amèrica) i els antecedents del motí de Rafael del Riego que establí el Trienni Liberal entre el 1820 i el 1823.
Anem, doncs, a veure què passà el 1919 que podria haver originat l’expressió l’any dèneu. L’any dinové del segle XX començà recent acabada la Primera Guerra Mundial, la fi de la qual comportà un canvi dràstic en la política i en l’economia mundials; a Espanya, però, la neutralitat en la Gran Guerra provocà l’entrada d’or i el sanejament de l’economia (per la qual cosa caldria descartar aquesta hipòtesi). Del 1918, a més de les conseqüències de la Guerra, el 1919 també heretà l’anomenada grip espanyola, una pandèmia que acabà amb la vida d’entre 25 i 40 milions de persones arreu del món (a Espanya arribaren a morir més de 300.000 persones). Al febrer del mateix any, començà a Barcelona la vaga de La Canadenca, una empresa dedicada al subministrament d’electricitat, la qual anà acompanyada d’una forta repressió (crec que aquesta opció també caldria descartar-la). Finalment, l’any 1919 (la veritat és que aquesta hipòtesi està poc fonamentada, però crec que és la més encertada) podria haver-se convertit en sinònim de desastre per culpa de la plaga de la fil·loxera que arribà al continent europeu el 1860, acabant amb la gran majoria de les vinyes d’arreu d’Europa. Aquesta pesta, juntament amb una sèrie de males collites i la competència d’altres països productors, afectà greument la producció de pansa, la principal font d’ingressos dels pobles de la Marina. Açò degué provocar una important crisi econòmica als pobles productors de l’apreciat fruit dessecat.
Ara bé, potser no fou cap d’aquests esdeveniments el que donà lloc a l’expressió, tal vegada fou una simple riuada que afectà el poble de Pedreguer o una pedregada que féu malbé les collites; qui sap.

Compartir

Avui he tingut el plaer de participar en una xicoteta visita arqueològica a un jaciment recentment redescobert en les proximitats del poble de Pedreguer. Es tracta d'una cova no excessivament gran, de fàcil accés, situada a la vessant d'una de les muntanyes que envolten Pedreguer, i que ara torna a estar en el punt de mira dels arqueòlegs (el MARQ està interessant en excavar-la), després d'anys d'oblit parcial (era vox populi que allí hi havia alguna cosa, però no s'havia investigat massa).
Aquest matí hi he anat, acompanyat d'un grup d'aficionats a la història i d'un arqueòleg coneixedor del jaciment en qüestió. En arribar a la cova, l'arqueòleg ens ha explicat detalladament la història del jaciment i ens ha fet una relació aproximada de tot allò que deuria haver-hi a l'interior. Després, ja amb una idea de la importància de la cova, hi hem entrat armats amb llanternes i ens hem trobat amb un passadís natural de pedra calcària d'uns tres o quatre metres en els punts més alts; de seguida hem arribat a una galeria bastant àmplia, a partir de la qual era bastant difícil continuar avançant. Llavors ens hem aturat per escoltar una altra vegada les explicacions de l'expert. Aquest ens ha explicat que a partir d'aquell punt, la gruta es dividia en diversos passadissos de difícil accés (per culpa del dipòsit de sediments i estrats al llarg dels anys) que connectaven amb altres galeries semblants a aquella on ens trobàvem. Acabades les explicacions hem estat una estona més donant-li un colp d'ull a la galeria i hem tornat a eixir a l'exterior. Després d'una altra explicació de l'arqueòleg, hem agafat la senda i hem tornat als cotxes que ens han portat de nou al poble.
Segons els indicis, el jaciment que hem visitat hauria estat habitat ja durant el paleolític, i hauria continuat emprant-se en època neolítica, ibèrica, romana i musulmana. A més, la cova continuà en ús fins al segle XVIII, sobretot per a la ramaderia (s'emprà com a refugi de ramats i pastors).
La veritat és que ha estat una experiència molt enriquidora ja que m'ha ajudat a conéixer una part del passat del meu poble que fins ara desconeixia totalment. Sols el fet de pensar que fa més de deu mil anys ja hi havia algú vivint on avui està Pedreguer, em fa posar la pell de gallina.

Compartir

Aquesta vesprada he tornat a l’escola on vaig fer la primària. He anat a acompanyar-hi ma mare, que és mestra d’infantil i ha anat a recollir alguns bàrtuls que s’havia deixat a la classe de l’any passat. Mentre ella buscava el que havia anat a trobar, jo he aprofitat per donar una volta per l’escola.
Des que l’any 2003 vaig acabar segon d’ESO havia tornat a anar-hi en un parell d’ocasions, però mai havia anat a veure les classes. Avui, mentre passejava pels corredors del Col·legi Públic l’Alfàs, he recordat els vuit anys que vaig passar entre aquelles parets. M’han vingut al cap tots els mestres que vaig tindre, els companys de classe que van haver de marxar i que no he vist més, i els que es quedaren i m’han acompanyat durant tots aquests anys. També he fet memòria d’un munt d’anècdotes que han anat amb mi des d’aquells dies i que tardaré en oblidar.
En aquests quatre anys que fa que vaig deixar l’Alfàs, moltes coses han canviat. Amb el trasllat dels dos cursos de la ESO al nou institut, es redistribuí una part del centre, i algunes aules especials, com el laboratori, es convertiren en classes normals. A més, molts mestres deixaren l’Alfàs i passaren al nou institut, cosa que canvià bastant el claustre.
Però a pesar de tots aquests canvis i dels que vindran, estic segur que a l’Alfàs continuarà oferint-se una educació com cal: pública, laica, de qualitat i, last but not least, en valencià.

Compartir

Ja està, ja han passat les festes de Pedreguer. Durant els darrers deu dies a Pedreguer hem gaudit d’unes festes que molts de nosaltres no oblidarem mai. Seria ara molt difícil triar els millors moments de les festes, però si ho haguera de fer em decantaria pels concerts (especialment pel dels Petersellers i pel de Sex Museum) i per tota una sèrie de moments viscuts amb els “quintos” que han donat a les festes d’enguany un regust molt especial.
Però durant aquests dies que el blog ha estat fora de circulació no tot ha estat festa. El passat dijous vaig anar a València per tal d’assistir a la reunió informativa de la Llicenciatura Filologia Clàssica i recollir el sobre amb tota la paperassa necessària per a la matrícula. A més, vaig aprofitar amb un amic per trobar pis, cosa que vam aconseguir. Es tracta d’un pis per a quatre persones, en bones condicions, situat al carrer Rodríguez de Cepeda, a uns deu o quinze minuts de la Facultat de Filologia, del campus dels Tarongers i de la Universitat Politècnica i assequible econòmicament parlant.
Però açò no és tot, ja que demà hauré d’estar a les vuit i mitja del matí a la Facultat de Filologia per a fer la matrícula. A causa d’açò, aquesta vesprada me l’he passada llegint i rellegint papers, triant optatives i intentant fer-me un horari equilibrat. Finalment, a més de les assignatures troncals de primer curs (Llengua llatina i la seua literatura 1, Llengua grega i la seua literatura 1 i Llengua castellana), completaré el total de crèdits amb les optatives següents: Iniciació a l’estudi de textos llatins, Iniciació a l’estudi de textos grecs, Introducció a la filologia clàssica llatina, Introducció a la filologia clàssica grega i Llengua italiana. En total 60 crèdits i 8 assignatures, l’horari de les quals hauré d’adaptar a les meues preferències.
Bé, vaig a continuar barallant-me amb la paperassa universitària. Ja vos contaré com evoluciona la situació. Hic et nunc torna a la càrrega!

Compartir

Aplec de Danses a la plaça de l’Amistat amb l’actuació del Grup de Danses de Pedreguer.

Compartir

Ara sí, ja han començat les festes de Pedreguer. Ahir, amb el pregó, es donaren per iniciades les festes del 2007 i es celebrà la primera entrada de bous (amb soltada de vaques inclosa) i el primer concert.
Els grups que hi actuaren foren Atom Rhumba, Sex Museum i Second Coming. No sé si fou pel seu rock refrescant i intemporal o per la vitalitat del seu directe o simplement perquè hi havia moltes ganes de festa i ells ens la proporcionaren, però el grup que més m’agradà dels tres fou Sex Museum. Nomes arribar a casa vaig posar a descarregar adquirir la seua discografia. Vos els recomane.
A pesar que no m’agraden massa els bous, aquest matí he anat a la plaça a fer algunes fotografies. No he vist molts “quintos”, estarien descansant. Bé, ací vos deixe una de les fotos que he fet aquest matí. Si voleu veure més fotos de Pedreguer en festes cliqueu ací. Continuarem informant.

Compartir