Hic et nunc

Aquesta vesprada he tornat a l’escola on vaig fer la primària. He anat a acompanyar-hi ma mare, que és mestra d’infantil i ha anat a recollir alguns bàrtuls que s’havia deixat a la classe de l’any passat. Mentre ella buscava el que havia anat a trobar, jo he aprofitat per donar una volta per l’escola.
Des que l’any 2003 vaig acabar segon d’ESO havia tornat a anar-hi en un parell d’ocasions, però mai havia anat a veure les classes. Avui, mentre passejava pels corredors del Col·legi Públic l’Alfàs, he recordat els vuit anys que vaig passar entre aquelles parets. M’han vingut al cap tots els mestres que vaig tindre, els companys de classe que van haver de marxar i que no he vist més, i els que es quedaren i m’han acompanyat durant tots aquests anys. També he fet memòria d’un munt d’anècdotes que han anat amb mi des d’aquells dies i que tardaré en oblidar.
En aquests quatre anys que fa que vaig deixar l’Alfàs, moltes coses han canviat. Amb el trasllat dels dos cursos de la ESO al nou institut, es redistribuí una part del centre, i algunes aules especials, com el laboratori, es convertiren en classes normals. A més, molts mestres deixaren l’Alfàs i passaren al nou institut, cosa que canvià bastant el claustre.
Però a pesar de tots aquests canvis i dels que vindran, estic segur que a l’Alfàs continuarà oferint-se una educació com cal: pública, laica, de qualitat i, last but not least, en valencià.

Compartir

Ja està, ja han passat les festes de Pedreguer. Durant els darrers deu dies a Pedreguer hem gaudit d’unes festes que molts de nosaltres no oblidarem mai. Seria ara molt difícil triar els millors moments de les festes, però si ho haguera de fer em decantaria pels concerts (especialment pel dels Petersellers i pel de Sex Museum) i per tota una sèrie de moments viscuts amb els “quintos” que han donat a les festes d’enguany un regust molt especial.
Però durant aquests dies que el blog ha estat fora de circulació no tot ha estat festa. El passat dijous vaig anar a València per tal d’assistir a la reunió informativa de la Llicenciatura Filologia Clàssica i recollir el sobre amb tota la paperassa necessària per a la matrícula. A més, vaig aprofitar amb un amic per trobar pis, cosa que vam aconseguir. Es tracta d’un pis per a quatre persones, en bones condicions, situat al carrer Rodríguez de Cepeda, a uns deu o quinze minuts de la Facultat de Filologia, del campus dels Tarongers i de la Universitat Politècnica i assequible econòmicament parlant.
Però açò no és tot, ja que demà hauré d’estar a les vuit i mitja del matí a la Facultat de Filologia per a fer la matrícula. A causa d’açò, aquesta vesprada me l’he passada llegint i rellegint papers, triant optatives i intentant fer-me un horari equilibrat. Finalment, a més de les assignatures troncals de primer curs (Llengua llatina i la seua literatura 1, Llengua grega i la seua literatura 1 i Llengua castellana), completaré el total de crèdits amb les optatives següents: Iniciació a l’estudi de textos llatins, Iniciació a l’estudi de textos grecs, Introducció a la filologia clàssica llatina, Introducció a la filologia clàssica grega i Llengua italiana. En total 60 crèdits i 8 assignatures, l’horari de les quals hauré d’adaptar a les meues preferències.
Bé, vaig a continuar barallant-me amb la paperassa universitària. Ja vos contaré com evoluciona la situació. Hic et nunc torna a la càrrega!

Compartir

Aplec de Danses a la plaça de l’Amistat amb l’actuació del Grup de Danses de Pedreguer.

Compartir

Ara sí, ja han començat les festes de Pedreguer. Ahir, amb el pregó, es donaren per iniciades les festes del 2007 i es celebrà la primera entrada de bous (amb soltada de vaques inclosa) i el primer concert.
Els grups que hi actuaren foren Atom Rhumba, Sex Museum i Second Coming. No sé si fou pel seu rock refrescant i intemporal o per la vitalitat del seu directe o simplement perquè hi havia moltes ganes de festa i ells ens la proporcionaren, però el grup que més m’agradà dels tres fou Sex Museum. Nomes arribar a casa vaig posar a descarregar adquirir la seua discografia. Vos els recomane.
A pesar que no m’agraden massa els bous, aquest matí he anat a la plaça a fer algunes fotografies. No he vist molts “quintos”, estarien descansant. Bé, ací vos deixe una de les fotos que he fet aquest matí. Si voleu veure més fotos de Pedreguer en festes cliqueu ací. Continuarem informant.

Compartir

D'ací a unes hores comencen les festes de Pedreguer 2007. Encara que intentaré anar contant-vos alguna cosa, no promet res i potser durant deu dies el blog estiga un poc abandonat. No cal que vos torne a dir que hi esteu tots convidats. Visca la TRABUCÀ!

Compartir

Aquesta vesprada he pogut veure per fi el programa de festes de Pedreguer d'aquest any. Entre els dies 13 i 22 d'aquest mes de juliol, Pedreguer mostrarà la seua cara més boja i festera.
Les festes d'enguany seran molt especials per a mi ja que, junt amb tots els pedreguers i les pedregueres que vam nàixer l'any 1989, formaré part de la "quintà" La Trabucà (a Pedreguer és tradició que aquells que fan els 18 eixe any siguen els "quintos" i, per tant, els protagonistes de les festes del susdit any). Abans, quan les "quintades" eren als 20 anys, aquestes tenien un cert sentit ja que els "quintos" eren els encarregats de col·laborar en l'organització i en el correcte desenvolupament de les festes i, a més, era una forma d'acomiadar aquells que anaven a fer el servei militar. Actualment, la feina dels "quintos" consisteix en vestir-se amb una estrambòtica camisa de colors, emborratxar-se de valent (encara que avui en dia açò ho fan tots, "quintos" o no) i fer molta festa.
Aquest any, com ja va sent habitual, els bous ocuparan una part important en les festes de Pedreguer. No obstant això, també podreu trobar-hi nombrosos concerts de tot tipus i una àmplia oferta d'activitats lúdiques i festives per a tots aquells que, com jo mateix, no sigueu aficionats al món taurí. Si voleu conéixer de primera mà tot el que farem a Pedreguer durant els deu dies de festes no dubteu en consultar-ne el programa.
Si tinc temps intentaré anar contant-vos com es desenvolupen les festes, però si de veritat voleu saber més sobre elles, no dubteu en acostar-vos-hi. Hi esteu tots convidats.

Compartir

Aquests dies que, en teoria, haurien de ser per a descansar abans de l'inici de les Festes de Pedreguer, m'estan estresant més que els dies previs a la selectivitat.
Com ja vos vaig dir fa uns dies, estic anant a l'autoescola. El problema està en què si vull treure'm el teòric abans de les vacances d'agost, he d'anar tots els dies i, si pot ser, de matí i de vesprada, cosa que no estic fent. O siga que m'hauré de posar les piles.
A més, aquests són dies de pensar en el demà, i ara per ara, pensar en el demà significa intentar trobar un pis d'universitaris a València. Ja fa unes setmanes que jo i uns amics estem donant-li voltes al tema, però encara no hem trobat el pis adequat. Aquests dies m'he cansat de buscar pisos per Internet i de cridar per telèfon per informar-me (menys mal que comptem amb certs col·laboradors a València que ens envien telèfons i informació). Ara per ara els esforços han estat en va, ja que els pocs pisos que hem trobat o bé són massa cars, o bé es troben massa lluny de les universitats. Haurem de tenir paciència, perquè supose que tard o prompte en trobarem algun que siga del nostre gust.
Per si no hi havia prou amb tot açò, també he de preparar, amb uns altres amics, un viatge per Europa que farem durant la primera quinzena d'agost. Cosa que significa que he d'anar a fer-me el passaport, la targeta sanitària europea, el segur de viatge i un llarg etcètera. No obstant, d'açò no em queixe perquè el viatge que farem val molt més que tot el temps que perdré amb la paperassa. Ja vos contaré els detalls del periple més endavant.
Bé, espere que amb paciència tot es solucione per tal que el dia 13 puguem començar les Festes de Pedreguer en les condicions adequades. Sols queden 8 dies, 4 hores, 59 minuts i 35 34 33… segons.

Compartir

Aquest matí he anat a matricular-me a l'autoescola. Ja feia uns dies que hi volia anar, però no ho he pogut fer fins avui. He anat, he signat on m'han dit que ho fera, he pagat el que m'han dit que pagara i he tornat a casa. Aquesta vesprada potser hi torne per començar a fer tests i coses d'aquestes.
A Pedreguer, el poble on visc, sols hi ha una autoescola i açò és un problema, ja que en no tindre competència, pot posar els preus que vol. Sols hi ha dues opcions per no haver de pagar els desorbitats preus que hi demanen. Una és anar en persona a Alacant a portar tota la paperassa i estudiar-se a casa el llibret de la teoria. Per fer les pràctiques, això sí has d'anar a l'autoescola, però ja t'has estalviat bona part del que t'haurien cobrat d'haver fet amb ells la teoria i la pràctica. L'altra opció és esperar-se un poc i treure's el carnet a València o allà on s'estiga estudiant, amb la qual cosa el preu, tant de la teoria com de les pràctiques es redueix considerablement.
Jo, per no haver d'anar a Alacant i per respecte a aprendre a conduir a la ciutat, amb tant de cotxe i tant de semàfor, he decidit treure'm el permís a Pedreguer i llestos.
El problema que se'm presenta ara és el temps, i és que d'ací a una setmana i mitja comencen les festes de Pedreguer, durant les quals no aniré a l'autoescola i, a més, dues setmanes després d'acabar les festes, comença el mes d'agost, quan l'autoescola tanca. Per tant, si vull fer l'examen teòric abans de les vacances hauré de posar-me les piles i anar-hi de matí i de vesprada. El pràctic el faré a setembre, quan ja tinga els 18 i més temps.

Compartir

Aquesta ha estat una nit interessant ja que ha tingut dos moments estrella que difícilment oblidaré. El primer, quan un madrileny m’ha preguntat per què hi han tants cartells pel poble que diuen “300 anys de lluita”, “300 anys de resistència” o coses per l’estil. El segon, quan Lilit i Dionís ens han ofert un dels seus millors concerts al Casal Jaume I de Pedreguer.
Després de sopar, mentre passejàvem pels carrers del nostre poble, hem passat per davant d’una botiga amb un cartell amb el lema “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”. En veure’l, un dels amics m’ha preguntat: “per què hi ha tants cartells aquests dies que diuen ‘300 anys d’açò, 300 anys d’allò’?”. En preguntar-m’ho m’he quedat parat, però no per la pregunta en si (perquè altres amics del poble mateix ja me l’havien feta aquests dies), sinó per qui me la feia. Aquest amic va vindre fa uns anys (ara no sé si en són dos, tres o quatre) des de Madrid i, encara que entén el valencià, no el parla (oh, quina novetat!). Bé, després de recuperar-me del xoc, he intentat explicar-li-ho. Li he dit més o menys que fa tres-cents un rei francés, adoptat pels castellans, ens derrotà en la batalla d’Almansa i que a per aquesta derrota ens prohibí la llengua i ens llevà els Furs i els privilegis que teníem. No sé si ho haurà entés del tot, no crec, però jo he intentat que ho entenguera.
L’altre moment estrella de la nit ha estat, com ja he dit, el concert. Lilit i Dionís són un una banda estrafolària nascuda, a principis del 2006, de la unió dels grups Lilit i Bufafocs de Dionís. El resultat d’aquesta unió és un grup en mutació constant que barreja de forma magistral una gran quantitat d’estils: rock, cançó d’autor, tradició valenciana, música electrònica, punk… D’aquest grup cal destacar-ne el directe divertidíssim, les lletres atrevides i la mescla d’estils musicals abans esmentada.
En resum, ha estat una nit completa i difícilment repetible. Ara me’n vaig a gitar-me que és tardíssim.

Bona nit a totes i tots!

Compartir

Aquesta vesprada, com tots els divendres, hem tingut assaig de teatre. Aquestes setmanes estem acabant d'enllestir els últims detalls de Parole, l'obra que finalment representarem el proper dia 3 d'abril a l'Espai Cultural de Pedreguer.
Enguany ha estat un any complicat per a a la companyia de teatre de l'IES Pedreguer, L'estranya família, a causa dels abandonaments que provocaren un canvi d'obra fa uns mesos. A l'inici del curs l'obra elegida per a ser representada fou La presó, però sorgiren diversos problemes (poca serietat i poc compromís d'alguns dels membres de la companyia, falta d'actors…). Aquests entrebancs feren que els directors prengueren una decisió radical: començar des del principi, sols amb aquells realment compromesos amb el projecte i amb una obra totalment diferent. I així ho férem, ens tornàrem a repartir els papers i començàrem a assajar la nova obra, bastant més fàcil que l'anterior. Després d'uns mesos d'assajos, ara per fi ens apropem al dia de l'estrena.
Espere que hi assistiu (almenys els residents a Pedreguer) i que us ho passeu tan o més bé del que ens ho passem nosaltres assajant. Ha començat el compte enrere, la funció està a punt de començar. Ací us deixe una galeria d'imatges de l'assaig d'aquesta vesprada per si voleu veure'ns en acció.

Compartir