Aquesta vesprada, com tots els divendres, hem tingut assaig de teatre. Aquestes setmanes estem acabant d'enllestir els últims detalls de Parole, l'obra que finalment representarem el proper dia 3 d'abril a l'Espai Cultural de Pedreguer.
Enguany ha estat un any complicat per a a la companyia de teatre de l'IES Pedreguer, L'estranya família, a causa dels abandonaments que provocaren un canvi d'obra fa uns mesos. A l'inici del curs l'obra elegida per a ser representada fou La presó, però sorgiren diversos problemes (poca serietat i poc compromís d'alguns dels membres de la companyia, falta d'actors…). Aquests entrebancs feren que els directors prengueren una decisió radical: començar des del principi, sols amb aquells realment compromesos amb el projecte i amb una obra totalment diferent. I així ho férem, ens tornàrem a repartir els papers i començàrem a assajar la nova obra, bastant més fàcil que l'anterior. Després d'uns mesos d'assajos, ara per fi ens apropem al dia de l'estrena.
Espere que hi assistiu (almenys els residents a Pedreguer) i que us ho passeu tan o més bé del que ens ho passem nosaltres assajant. Ha començat el compte enrere, la funció està a punt de començar. Ací us deixe una galeria d'imatges de l'assaig d'aquesta vesprada per si voleu veure'ns en acció.

Compartir

Corria la primavera del 2005 i jo i els meus amics estàvem en quart d’ESO. Llavors, per avaluar els nostres coneixements orals d’anglés, la professora ens proposà una divertida activitat: fer una xicoteta representació teatral en llengua anglesa. Nosaltres, de seguida, li proposàrem fer un curtmetratge en comptes d’un teatre. Ella acceptà la proposta.
La nostra afició per la confecció de curtmetratges venia d’abans. A l’any 2001, inspirats per Fox Pictures Studios i seguint els passos de la seva Trafficking de Fenoll, nasqué Bloody Studios, la nostra productora (si és que es pot anomenar productora a un grup d’amics amb ganes de fer pel·lícules) i, junt amb ella, el nostre primer projecte, A la fuga, que a pesar de les ganes, no tingué èxit i no arribà a portar-se a terme. A l’estiu del 2002 ho tornàrem a intentar, aquesta vegada sí que arribàrem a gravar bastant material, però a falta d’una escena per al final del rodatge, i per problemes tècnics i de personal, el projecte de El segaor (The Reaper), com s’anomenava aquesta segona producció, s’abandonà.
Després de tots aquests intents fracassats, arribà la nostra oportunitat amb l’activitat proposada per la professora d’anglés i, de seguida, ens llançàrem amb totes les ganes del món, aquesta havia d’ésser la definitiva! I ho fou. Després de decidir en línies generals l’argument de la pel·lícula (John, un detectiu, ha d’investigar un assassinat que el portarà a descobrir una xarxa de traficants de fenoll, la droga de moda entre els joves, i a enfrontar-se a Max, líder dels narcotraficants) , que es basà en el del curtmetratge Trafficking de Fenoll de Fox Pictures Studios, Joan elaborà el guió en anglés i en un temps rècord, un cap de setmana, el curtmetratge, que fou anomenat Trafficking Fennel, passà de ser un somni a convertir-se realitat. L’estrena a classe fou tot un èxit i, de seguida, ens plantejàrem gravar-ne la segona part.
Però no fou fins a la tardor del mateix any, mentre Javier i jo preparàvem el meu Vespino per a passar la inspecció tècnica de ciclomotors, que començà a perfilar-se l’argument de la seqüela. De seguida comunicàrem aquest argument a la resta de membres de Bloody Studios, i després d’uns mesos d’indecisió, ens decidirem a iniciar una nova aventura cinematogràfica. Joan es posà mans a l’obrà amb el guió i, entre tots, retocàrem l’argument inicial, mantenint-ne l’espina dorsal, fins a tenir un guió ben sòlid, amb un bon final i un títol atraient: Trafficking Fennel e: un urinari per a no orinar (TFe). Aquesta vegada, i després de recuperar-se de les ferides patides en l’enfrontament final de l’anterior pel·lícula, Max i John s’uneixen per combatre a una nova xarxa de delinqüents acabada d’arribar de Romania, la qual, liderada per Ceauşescu, s’ha fet amb el mercat dels estupefaents a Pedreguer i ha imposat un nou producte, el gesmiler. John i Max hauran d’emprar tots el seu enginy i la seva força per aconseguir els seus propòsits i restablir el tràfic de fenoll.
Amb l’argument ja totalment decidit, era el moment de buscar els actors. A més dels que ja aparegueren en la primera part: Max (Joan), John (jo), Peter Nielsen (Javier), Tony Marks (Jordi)…; fou necessari trobar altres actors per als nous personatges: Ceauşescu (Mihai), Abogado (Juan), Tuerto (Juanjo), Johny (jo)…
Arribats a aquest punt, el dissabte 18 de març de 2006 s’inicià el rodatge de TFe, que es prolongà fins al 3 de juny del mateix any. La causa d’aquest acusat retard en la gravació fou el fet que aquesta vegada el film havia de durar molt més que en l’anterior ocasió, i que el nombre de personatges era bastant més nombrós, cosa que dificultava trobar dies per poder gravar tots junts. A pesar de tots els entrebancs, però, aconseguirem gravar tota la pel·lícula. Llavors, arribà el moment de la producció, de la qual cosa s’encarregà Joan.
L’estrena oficial del film fou el dia 22 de juny del 2006 a l’Espai Cultural de Pedreguer. A última hora, quan semblava que tot anava sobre rodes, saltà l’alarma quan no poguérem gravar la pel·lícula en un DVD, després d’uns llargs moments d’angoixa, i gràcies a l’enginy de Javier i Joan, optàrem per reproduir-la directament dels de l’ordinador. A pesar d’aquests problemes, l’estrena fou un èxit i TFe arrancà nombrosos aplaudiments entre el públic assistent. Aquell fou un moment enormement emocionant, quan se’ns reconegué tot l’esforç que havíem fet per poder estar allí aquell dia amb la pel·lícula llesta per a poder ser visualitzada. Ens ho passàrem d’allò més bé rodant les escenes i crec que recordarem per sempre els moments inoblidables d’aquell rodatge, quan a algú no li sortia la frase, o s’equivocava de moviment, o tenia un aspecte ridícul amb el vestuari corresponent, etcètera.
Voldria acabar aquest post agraint a tots els que participaren en el rodatge de Trafficking Fennel e: un urinari per a no orinar les ganes posades en aquest projecte, les hores passades gravant escenes interminables i, en definitiva, tots els seus esforços que feren possible TFe. Gràcies a tots.

PS: Si voleu veure Trafficking Fennel e: un urinari per a no orinar cliqueu ací.

Compartir

Ahir per la vesprada, mentre passejava per Flickr, i veient la gran quantitat de fotografies de Pedreguer que hi ha en aquest servei d'allotjament d'imatges, vaig decidir reunir-les totes en un grup anomenat "Pedreguer". Aquest grup està obert a tots aquells que vulguen posar-hi les seves imatges d'aquest bonic poble de la Marina Alta, siguen o no naturals de Pedreguer. Jo en vaig pujar unes deu i espere anar pujant-ne més, alhora que m'agradaria que hi col·laboràreu pujant les vostres, segur que magnífiques, fotografies d'aquest meravellós poble que és Pedreguer per tal de donar-lo a conèixer a tots aquells usuaris que estiguen interessats en ell. Si voleu accedir al grup féu clic en la imatge de la dreta d'aquestes línies. Si teniu algun dubte no vacil·leu en comunicar-me'l amb un comentari. Moltes gràcies!

Compartir

Warning m’envia el seu tercer videopost perquè el pose ací. Amb el títol de “Trivio” Warning ens delecta amb una recopilació de meravelloses fotografies fetes per ell i alguns amics (entre els quals tinc l’honor d’estar). El vídeo està fet durant aquests dies de Sant Blai i a mi m’ha agradat molt, esperem que a vosaltres també us agrade:

Compartir

Encetem avui la categoria "Fotografies" (he d'amortitzar la càmera que em vaig comprar aquests nadals) amb una fotografia que he fet aquest matí, aprofitant que no tenia classe fins a tercera hora, de l'eixida del sol des del mirador del Mirabarques de Pedreguer. Feia un fred horrible, i fins i tot es podia veure Eivissa a simple vista (encara que en la foto no s'aprecia), simplement magnífic. Ací la teniu:

Ací us deixe un enllaç on trobareu algunes fotos més de la jornada.

Compartir

Antoni Gilabert i Fornés nasqué a Pedreguer el 1716 i fou un arquitecte introductor i impulsor del neoclassicisme al País Valencià. Traslladat a València amb la seva família, estudià amb T. V. Tosca i treballà com a aparellador amb el seu cunyat Felip Rubio, fundador de l’Acadèmia de Sanat Carles, on ell mateix esdevingué catedràtic d’arquitectura el 1768. És el típic representant del període de transició cap al neoclassicisme.
En 1758-60, fonamentalment a les façanes de la Duana, acusà la manera acadèmica de Tosca. En 1772-81 remodelà la capella de Sant Vicent Ferrer al convent de Sant Domènec de València, on assolí el seu punt màxim en el tractament barroc dels efectes lumínics. Féu la seva obra més important amb posterioritat al 1774: la remodelació de la catedral de València, on imposà una il·luminació cupul·lar, reduí la lluminositat de la nau central i augmentà la de les naus laterals. A més, féu l’església de les Escoles Pies, la cel·la de Sant Lluís Beltran al convent de Sant Domènec, el Palau de Justícia, el tabernacle del Temple i el retaule de la Saïdia ―tot a València―, les esglésies de Torís, Xestalgar i Callosa d’En Sarrià i l’ermita i la casa del comte de Vilapaterna, a Nules.
També se li atribueixen dues construccions al seu poble natal, Pedreguer, es tracta de la capella de la Comunió (iniciada el 1775) i la capelleta de Sant Blai (també de la segona meitat del segle XVIII). Antoni Gilabert morí el 1792 a València.

Compartir

Avui, dia de Sant Antoni, no hem anat a l'institut, així que aquest matí he anat a veure la típica benedicció dels animals del dia de Sant Antoni. A Pedreguer, la tradició porta a la gent a reunir-se a la plaça amb els seus animals de companyia (hem pogut veure des de gossos i gats, fins a cavalls i iguanes) per pujar en processó, acompanyat la figura de Sant Antoni, fins a la Capelleta de Sant Blai, on es produeix la benedicció i el repartiment del pa beneït.
Després de pujar-hi i assistir a la benedicció (i de fer unes quantes fotos amb la càmera nova), hem anat a dinar a la caseta d'un amic. Després d'estar una bona estona barallant-nos amb el carbó, que no era de massa bona qualitat, ho hem deixat estar i hem canviat el sistema tradicional per un de més modern i pràctic, el foguer de gas butà. Finalment hem dinat la carn torrada i, en acabar, i per baixar-ho tot, hem decidit pujar als Molinets (la informació que us facilite a continuació l'he extret de la web de l'Ajuntament de Pedreguer).
Els Molinets són, avui, dues torres que formen part del paisatge de Pedreguer, però fa temps foren molins fariners amb les veles al vent que n'aprofitaven la força motriu en benefici de l'home. Els cereals, sobretot el blat, eren cabdals en l'alimentació humana i ocupaven gran part de les terres de conreu. Així doncs, moldre el gra era una necessitat resolta per aquestes dues construccions. Els molins de Pedreguer tenen les mateixes característiques constructives, però diferent grandària. Tots dos són contemporanis i foren construïts al voltant de l'any 1850. Són edificis de planta circular i lleugerament troncocònics, més alts que amples, i que s'emmarquen dins el tipus de molí mediterrani. El mur exterior és de pedra de paredat travada amb morter de calç i arriba a una grossària de més de metre i mig. L'interior es divideix en tres plantes: la inferior, la cambreta i la sala superior que és el lloc on es situava la maquinària, les moles, etc. És per això que el forjat de la planta de dalt, que es realitzà amb una volta d'un quart d'esfera i un arc de mig punt de carreus de tosca (arenisca), havia de ser molt resistent. D'aquest mateix material són les brancalades de portes i finestres.
La planta baixa servia per a emmagatzemar el gra i arreplegar la farina del fariner en sacs. En aquesta sala es localitza l'única porta d'accés, orientada a l'oest/sud-oest. La del molí més g ran és allindada, la del més menut, en canvi, forma un arc angular. A la dreta de la porta sempre hi ha una escala circular que recorre la paret de l'edifici. Excepte els primers graons, d'obra, la resta són lloses de pedra calcària encastades a la paret.
Entre la planta inferior i la superior estava la cambreta, amb el pis de bigues i de fusta i motlades d'algeps, que servia per a diferents tasques (guardar els estris del molí, dormir…)
El pis superior era el principal espai de treball del molí i la seva raó de ser. Allí s'ubicava la maquinària de fusta i les moles de pedra. La força del vent feia girar les quatre aspes amb veles de tela que feien rodar la maquinària i les moles que molien el gra. La coberta de forma cònica, la maquinària i d'altes elements han desaparegut amb el pas del temps, ja que eren de materials peribles. Tan a un molí com a l'altre, en la sala superior s'obrin a l'exterior dues finesters, una dalt mateix de la porta d'accés a l'edifici, i l'altra contraposada i lleugerament desviada.
Darrere del molí més gran, cap a l'est, trobem una cisterna excavada en la roca per a l'abastiment d'aigua del molí.
Un cop visitats els Molinets, hem baixat i ens hem dirigit cadascú a casa seva.

Ací us deixe un enllaç a unes quantes fotos del dia, tant de la benedicció dels animals, com del dinar i de la pujada als Molinets.

Vale!

Compartir

Avui hem fet una jornada de vaga i manifestació a l'IES Pedreguer. Hem anat a l'IES fins les 11h del matí, llavors ens hem dirigit a la plaça dels Pòrxens on s'ha realitzat una concentració d'estudiants de la Marina Alta contra el Procés de Bolonya (o Espai Europeu d'Ensenyament Superior, EEES), convocada pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC).
L'aplicació de l'EEES comportarà una unificació de l'ensenyament superior a nivell europeu on no es tindran en compte els interessos dels estudiants. El procés de Bolonya implicarà:

• La impossibilitat de compaginar treball i estudi, en posar en marxa un sistema de crèdits basat en el treball de l'alumne que implicarà unes 30 hores d'estudi a la setmana.
• La substitució de les beques, que es convertiran en préstecs bancaris que s'hauran de tornar amb interessos. L'establiment de dos nivells d'estudi, el Grau (encarat al mercat laboral) i el Postgrau (d'especialització), als quals no podran accedir tots els estudiants pels seus elevats preus.
• Un canvi en els plans d'estudis, on passaran a ser més importants les habilitats professionals encarades a l'empresa (competitivitat, lideratge…) front al coneixement o al desenvolupament de la consciència crítica dels estudiants.
• El finançament de les universitats quedarà sotmés a criteris de competitivitat i submissió als interessos de les empreses, les universitats rebran menys diners públics i hauran de buscar-los en el sector privat.

Per protestar contra tot açò ens hem reunit i hem fet una petita manifestació donant una volta pel poble al crit (qui ha cridat, perquè no hi havia massa entusiasme) de "els estudiants no som mercaderia". En tornar als Pòrxens s'ha llegit el manifest i s'ha donat per acabada la concentració.

Technorati Profile

Compartir

Avui una mala notícia ha trasbalsat la blogosfera de Pedreguer: Warning Weblog ha estat clausurat. Aquest blog ha estat online des de l'1 de febrer del 2004, mostrant-nos quasi diàriament les dèries del seu creador, Toni Mengual. De la mà de basictools.tk molts ens hem endinsat per primera vegada en les tèrboles aigües d'internet i hem après a navegar per elles. Per tot açò, i molt més que no es pot expressar ací, moltes gràcies Warning Weblog!!!

Compartir

Com ja us deia en l'anterior post, aquesta nit passada hem fet el primer concert de la Quintà 2007. La nit anà més o menys de la següent manera:

A les 21h havíem quedat per sopar tots junts al bar "Cachap", i allí ens reunírem. Començà el sopar i, després d'unes quantes picaetes i d'unes quantes botelles de vi i de cervesa, l'ambient començà a escalfar-se. En acabar-nos el sopar, del qual puc dir que no fou massa opípar, ans al contrari, sortírem del bar i ens dirigírem cap al local del concert, el rockòdrom (o rocòdrom). Un cop allí (eren al voltant de les 23:30h), uns quintos (la majoría) es dedicaren a iniciar l'ancestral ritual de la borratxera (també anomenat "a veure qui és el primer que agafa un pet com un estel" o "a veure qui acaba tirat pel terra en menys temps"), la resta (uns 4 o 5) anàrem a jugar als dards a l'Eufòria (un PUB del nostre poble).
Al voltant de les 00h, hora d'inici del concert, tornàrem al rockòdrom, de camí al qual ens trobàrem als membres del grup Orxata Sound System, els quals ens van explicar perquè havien decidit posar una cullera al cartell, tema que havia estat bastant discutit durant la setmana anterior al concert (en no saber res sobre Pedreguer, el dissenyador del cartell decidí agafar una cullera que es trobà per casa i posar-la). En arribar al rockòdrom ens trobàrem un panorama interessant: el carrer estava ple de gent esperant per entrar; a dins, alguns quintos, un poc desorientats per la competició alcoholística que havia començat mitja hora abans, no sabien que fer; i el primer grup que havia de tocar encara s'estava preparant; és a dir, un bon embolic. Per fi, després de mitja hora d'espera, començà el concert: la gent començà a entrar, i la barra s'omplí en menys que canta un gall (no tornant-se a buidar fins les 05:30h de la matinada).
A partir d'ací el temps anà passant i els torns s'anaren succeint, mentre uns s'encarregaven de servir les begudes a la barra, altres venien els tiquets i uns tercers s'ocupaven de vendre les entrades i la rifa a la porta, controlant que no entrara ningú sense pagar. En acabar l'actuació del grup A Kuadros, els primers en tocar, pujaren a l'escenari els membres de Tarkim, iniciant el seu repertori de cançons.
La nit continuà avançant i l'alcohol circulant; finalment arribà el torn d'Orxara Sound System, els quals ens delectaren amb una magnífica actuació (cal destacar, sobretot, el paper del cantant, simplement brillant). En acabar l'actuació d'Orxata s'inicià el torn del Dj. En arribar aquest moment l'afluència al concert anà baixant, i el rockòdrom anà buidant-se. Junt amb els assistents al concert, també se'n anaren alguns quintos, els quals per efecte de l'alcohol no es trobaven en condicions de continuar allí.
A les 5 i mitja aproximadament s'acabà tot, la gent se'n anà i ens adonàrem que sols quedàvem un petit grapat de quintos, els pocs que havíem resistit a la temptació de l'alcohol i uns quants que, a pesar d'haver sucumbit al senyor etílic, encara es trobaven en condicions d'ajudar-nos. Com que netejar l'interior del rockòdrom era gairebé impossible, degut al poc nombre de gent que hi havia en aquells moments i a la gran quantitat de merda present a la sala del concert, decidirem netejar ràpidament el carrer, i quedàrem per anar demà dilluns, a les 19:30h, a netejar el rockòdrom. Acabada la lleugera neteja tornàrem a casa.
Les conclusions que es poden traure després del concert són les següents:

1. La pròxima vegada s'han de reestructurar els torns per tal d'evitar que de bon matí no quede ningú, o quasi ningú, en condicions per netejar la brutícia.
2. No hi ha dret que hi haja gent que no faça res (encara que siga a causa de la borratxera) i altra gent que, per no ser aficionada a beure, haja de carregar amb la feina dels altres.
3. Les coses s'han de preparar amb més temps (aquesta vegada ha estat tot massa precipitat).
4. Ho hem de repetir!!!

Si voleu veure algunes imatges de la nit, féu clic ací.

Compartir