Ara vinc de l’IES Pedreguer. L’Estranya Família, la companyia de teatre de l’institut, ha representat l’Assemblea de les dones d’Aristòfanes. Ho han fet molt bé (van millorant amb els anys) i els assistents ho hem passat de meravella.
Mentre estava allí assegut, entre rialla i rialla, m’han vingut al cap les obres de teatre en què vaig participar jo quan anava a l’institut, fa dos i tres anys. La primera va ser El zero transparent, a la qual em vaig incorporar a mitjan curs per fer de narrador surrealista, i després vingué Parole, en la qual feia uns quants papers en els diversos esquetxos de l’obra.
En una i altra obra ho vaig passar molt bé, tant al llarg de l’any en els assajos com el dia de la representació. I la veritat és que avui ho he trobat a faltar tot allò. He trobat a faltar els divendres assajant amb els companys, els nervis previs a l’estrena, la injecció d’adrenalina en eixir a l’escenari i el goig d’haver-ho fet bé una vegada acabada la representació. Estava bé tot allò; com passa el temps.


