Hic et nunc

El passat dijous vaig tindre ocasió de veure al Punt 2 un capítol de la sèrie documental L’antiga Roma: naixement i caiguda d’un imperi. Produïda per la BBC, aquesta sèrie pretén mostrar-nos els moments clau de l’evolució de l’Imperi Romà, des de la seua fundació fins la caiguda.
Aquesta sèrie ens ofereix una mescla de ficció i documental, ja que alhora que seguim la història d’algun personatge (el dijous el protagonista fou l’emperador Neró), un narrador ens ajuda a comprendre millor el món dels antics romans. L’episodi que vaig poder veure em donà una molt bona impressió, sobretot per la sorprenent i aconseguida fidelitat històrica de la sèrie (si deixem de banda la meravellosa sèrie Roma, aquesta és una de les millors recreacions del món romà que s’han fet últimament, crec), però també per l’encert en la recreació psicològica dels personatges i pel format que li han donat a la producció (s’agraeix la conjunció de sèrie de ficció i documental, ja que així es combinen els avantatges d’un format i de l’altre).
L’únic que no he pogut esbrinar encara és si el capítol que vaig veure era el primer (encara que tot sembla indicar-ho). No obstant això, el dijous vinent s’emetrà el següent episodi de la sèrie que, per cert, està doblada al valencià com tots els programes que s’emeten pel segon canal de la Televisió Valenciana.
Bé, si teniu ocasió no dubteu en veure-la. Mentrestant ací vos deixe un enllaç a un fragment d’un episodi en anglés penjat al Youtube. Recordeu, el proper dijous a les 22:30h per Punt 2.

Valete!

Copie ací íntegrament un curiós correu electrònic que m’ha arribat. A veure què vos sembla.

Hola, com suposareu, a mi me la bufa el que faça la selecció espanyola de qualsevol esport, però no puc permetrem el luxe que no pugueu veure com va donar Canal 9 la notícia del partit de la selecció espanyola de bàsquet a Alacant… i desprès em responeu a algunes preguntes:

• Qui jugava?

• A què es jugava?

• Quin va ser el resultat?

• Qui són eixos jugadors dels que parlen en la notícia?

Ai…. què faríem sense Canal 9…

Salut! i molta força… que vist el panorama, ens fa molta falta!!

Acabeu de veure una mostra del periodisme que es fa a Canal 9; un periodisme de qualitat, objectiu, lliure de partidismes, imparcial i sense manipulació. O no?

L’altre dia ja us vaig parlar del tema, però m’he assabentat per Sergi d’una campanya contra el tancament de TV3. Si hi esteu d’acord, envieu aquest text a les següents adreces:

• https://registrotelematico.mityc.es/aplicaciones/infoabonados/InfoSia.aspx (Ministeri d’Indústria).
• http://www.pre.gva.es/val/buzon.htm (“Molt Honorable” president Camps).

NO AL TANCAMENT DE TV3 AL PAÍS VALENCIÀ!!!

Per si no era suficient amb tot el que hem patit els valencians (els valencians de veritat, aquells que ens sentim part de la nació catalana), el calvari encara no s’ha acabat. Ens han maltractat brutalment la llengua (i ho continuen fent), han menyspreat i agredit la nostra cultura, han confós la nostra identitat, han destruït el nostre territori, i, en definitiva, ens han arraconat i silenciat de totes les maneres possibles. Per si tot açò no era suficient, ara volen llevar-nos un dels pocs mitjans que ens queden per autoafirmar-nos i sentir-nos part del que realment som, i no del que ells volen que siguem, ens volen llevar TV3.
El 1984, gràcies a l’aportació de milers de valencians que contribuïren a l’instal·lació dels repetidors, s’inicià l’emissió de TV3 a tot el País Valencià. Pocs anys després, el 1890, el ministre socialista Barrionuevo portà a terme la primera temptativa seriosa de tancament dels repetidors. Afortunadament el seu intent acabà en fracàs i TV3 continuà veient-se a tot el país fins a l’arribada de la TDT (Televisió Digital Terrestre). Amb l’arribada d’aquesta, i per poder distribuir el mundial de futbol, el govern espanyol adjudicà la freqüència per on ACPV (promotora de la instal·lació dels repetidors) emetia el senyal de TV3 al nou canal de televisió La Sexta. Per poder seguint emetent al País Valencià, ACPV inicià la migració del senyal dels canals de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRT) d’analògic a TDT. Açò fou possible gràcies a un acord verbal amb el Ministeri d’Indústria, que els cedí dues freqüències digitals que no aprofitava ningú, però que depenien de la Generalitat Valenciana. Ara, però, el govern autonòmic del PP (com es nota que s’apropen les eleccions i que el PP té por de perdre el poder) ha ordenat el tancament definitiu de les emissions i ha amenaçat ACPV amb una multa d’entre 60.000 i un milió d’euros.
Tots aquests que volen tancar TV3 (el PP) i aquells que callen, atorguen i no fan res per evitar-ho (PSPV-PSOE) són els mateixos que han destruït i destrueixen dia a dia el nostre territori, la nostra llengua, la nostra cultura. Són els mateixos que impedeixen dia a dia l’expressió democràtica d’un bon grapat de valencians amb barreres estúpides i poc democràtiques. Són els mateixos han impedit i impedeixen la comunicació i el contacte entre els catalans del Sud, els de l’Est i els del Nord. Per evitar açò, diguem sí a TV3!!

Aquests dies he pogut observar a la televisió un anunci que m’ha fet pensar. Es tracta de l’espot del centre comercial barceloní Illa Diagonal, en el qual ens mostren com realment, tota la gent que veiem en aquest centre comercial no són més que actors amb l’únic objectiu de fer-nos creure que som un client més de tots els que hi ha en el centre, quan en realitat (segons l’anunci) tot està muntat pensant en cadascú de nosaltres (individualment, o siga pensant en mi, en tu, en ella…). Aquest fet pot ésser vist de forma positiva: jo sóc el centre d’atenció, per tant, tota la resta de gent està per complir els meus desitjos; o de forma negativa, que és com jo ho veig.
Aquest anunci em recorda precisament una pel·lícula, El show de Tuman, i un llibre, 1984 de George Orwell. Aquestes dues obres es caracteritzen per mostrar-nos un exemple de control, un control social i inclús, massiu. En el cas de El show de Truman es tracta del control de la majoria sobre una minoria, sobre un individu, el pobre Truman. En canvi, en 1984 es tracta del control de la minoria sobre la majoria, sobre tota una societat, sobre tota la humanitat. El primer es basa en l’engany, el miratge, la caverna de Plató portada a la televisió i convertida en “el plató de Plató”, però sense cap camí per sortir-se’n i sense cap filòsof per ajudar-nos a escapar. El segon, en canvi, es basa en el control mental, un control perfectament visible i detectable, però del qual ningú pot escapar.
En aquest anunci intenten convèncer-nos de els avantatges de ser el centre de tot, l’estrella d’una brillant farsa que ens obliguen a representar i que té com a objectiu trobar altres protagonistes per a altres farses, fins que al final, tot siga una gran farsa, i per tant, deixe de ser farsa, passant a ser la “realitat”. Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi.

Ací us deixe un altre vídeo del programa de tv3 Polònia, simplement brillant:

Aquesta vesprada, navegant per YouTube, m’he trobat amb un vídeo que m’ha tocat la fibra, m’he trobat amb un fragment de la sèrie de TV3 Història de Catalunya. Aquesta sèrie, estrenada el diumenge 23 d’octubre de 1988, oferia en 39 episodis de quinze minuts de durada la història de Catalunya en dibuixos animats des de la Prehistòria fins als anys 80 del segle XX i la transició a la democràcia. L’encarregat de guiar-nos en aquest interessant viatge era Dragui, un petit drac revoltós i xafarder, intel·ligent i agut en les seves observacions. Aquesta sèrie fou creada amb l’objectiu d’oferir una història general de Catalunya amb rigor històric i amenitat expositiva.
Us dic que el vídeo que m’he trobat m’ha tocat la fibra perquè es podria dir que he crescut amb aquesta sèrie. Els meus pares me la compraren quan tenia un o dos anys i des d’aleshores he passat hores i hores veien i tornant a veure els episodis d’aquesta meravellosa sèrie, deixant-me portar per les explicacions d’en Dragui i escoltant les paraules dels protagonistes més preclars de la nostra història. Ara, ja feia anys que no n’havia vist cap fragment ni havia escoltat la seva evocadora sintonia, però quan avui l’he tornada a escoltar, m’han vingut al cap centenars d’imatges: la fundació de la Corona d’Aragó, Jaume I en la conquesta de València, la senyera onejant al Partenó, el compromís de Casp, la batalla d’Almansa, la guerra del francès, la construcció del primer ferrocarril a la península ibèrica… Història de Catalunya ha estat una de les causes més importants de la meva afició a la història, per la qual cosa sempre estaré en deute amb en Dragui.

Per si us interessa, ací us deixe un enllaç on podreu trobar diversos fragments de la sèrie Història de Catalunya.

Aquest passat dissabte a la nit, mentre em recuperava de la travessia a Tabarca, em vaig posar a veure la tele. Fent zapping em vaig trobar amb un curiós programa, Dolce Vita. Aquest programa és el substitut de l’anterior Salsa Rosa, del qual en conserva la lamentable temàtica. Quan jo el vaig posar, el plató s’hi podia veure un famoset de torn, envoltat pels tertulians del programa, que anaven fent-li preguntes (ara no recorde sobre què). El famoset anava esquivant els atacs dialèctics dels periodistes amb més pena que glòria i, cada vegada que perdia un assalt en la discussió, el públic aplaudia extasiat, demanant més, volien veure al famoset humiliat.
Tot açò em recordà, instintivament, l’Antiga Roma. Per una part, els periodistes em recordaren als demagogs del fòrum, els quals buscaven ficar-se la plebs a la butxaca mitjançant l’adulació, l’engany i qualsevol tipus d’estratagema que els pogués servir (més o menys com els periodistes del programa aquest, que intentaven guanyar-se el suport del públic). Per altra banda el públic em recordà la plebs romana en un espectacle de circ, demanant la mort del gladiador vençut (en aquest cas, demanant la humiliació del famoset de torn).
Instintivament em vaig posar de la banda del famoset, per solidaritat, “pobret —vaig pensar— damunt que va a la tele, i tots volen acabar amb ell”. Je je je, el que no vaig pensar fou que segurament el famoset s’hauria omplert prèviament la butxaca per permetre la humiliació. El convidat, vengué el seu honor (paraula passada de moda actualment) i la seva dignitat a canvi d’uns quants milers d’euros. Ho faríeu vosaltres? Jo, crec que no.

Doncs aquesta és la televisió que agrada ara, una nova versió de l’antic panem et circenses.

Jo sempre he estat un fidel teleespectador de la TV3, la meva, la teva i la de tots. Ara, però, des de fa uns quants anys que ja no ho sóc tant. Malauradament, la TV3 porta un cert temps (uns 2 o 3 anys) sense ser la mateixa d’abans, ha perdut qualitat. On estan aquelles meravelloses sèries com La memòria dels Cargols o Plats Bruts, on estan aquells interessants i entretinguts programes com Malalts de Tele o Una Altra Cosa?.
La TV3 està perdent identitat, cada vegada s’assembla més a les televisions espanyoles com Antena 3, Tele 5, etc. Els presentadors més importants i més seguits fugen, se’n van a buscar fortuna a les televisions estatals; i per què ho fan?, falta d’inversions?, poca audiència?, no ho sé, però alguna cosa ha de ser, i supose que es podrà solucionar. Actualment la programació de la cadena de Sant Joan Despí es redueix a telenovel·les, esports, sèries estrangeres i alguns programes massa semblants als d’altres cadenes, poca cosa més. Ja no queden moltes sèries de producció pròpia i els programes són cada vegada menys originals.
Espere que amb l’arribada de la Televisió Digital Terrestre (que permetrà que per fi arribe el Canal 33 a tot el País Valencià), la TV3 es llave la cara i torne un poc a ser aquell referent televisiu caracteritzat per la seva qualitat i per la seva bona manera de fer televisió en la nostra llengua.

PS: Ni parlar cal de Canal 9, ja que no conec paraules suficientment adequades per descriure la “nostra” televisió autonòmica.

Vale!