Castell escocés d’Eilean Donan, al Loch Duich (foto original d’Eusebius@Commons)

Sovint a la vida necessitem impulsos que ens facen avançar. El temps és un cabró i no s’atura, s’escola com l’aigua entre les mans. Així doncs, necessitem coses que ens motiven a acceptar la naturalesa fugissera del temps (o almenys a fer-nos-la més tolerable) i a superar els reptes que van interposant-se en el nostre camí. De motivacions d’aquestes n’hi ha de tota classe: des de persones, llibres o causes, a festes, concerts o viatges. Precisament aquests últims són un dels millors impulsos que hi ha: la perspectiva d’un bon viatge fa que qualsevol muntanya que se’ns puga creuar en el camí s’aplane o, com a mínim, aconsegueix alleugerir-nos-en la pujada. Això mateix és el que m’ha passat a mi aquest matí: la perspectiva d’un viatge a Escòcia al mes de maig amb dos amics de la facultat ha fet que les negres boires dels exàmens s’hagen convertit en un sol radiant, ple de kilts, de gaites, de cards i de whisky. Esperem que la cosa acabe materialitzant-se (siga o no Escòcia el destí definitiu) i no es quede en una mera proposta.

Compartir

[10/08/09] Acabada l’estada a París, tornem a pujar a la furgoneta i fem cap a Carcassona. Després de 10 hores de viatge i d’uns 100 € de gasoil hi arribem. És hora de sopar, però no tenim fam, el viatge ens ha deixat esgotats. Més morts que vius, ens n’anem a dormir de seguida.

[11/08/09] L’últim dia complet del viatge el passem a Carcassona. Visitem la Cité (presa pels turistes) i la ciutat baixa (més tranquil·la). El cansament de tot el viatge s’ha anat acumulant i comença a manifestar-se, així que a mitja vesprada tornem a l’alberg per descansar i mentalitzar-nos per al viatge de l’endemà. Acabem el dia jugant al pòquer i fent-nos unes creps per sopar.

[12/08/09] Ara sí, el viatge s’acaba. Ens llevem matí, pugem a la furgoneta i deixem Carcassona. Per davant tenim 750 km, que anem fent sense pressa però sense pausa; no volem que s’acabe el viatge, però tot i això tenim ganes d’arribar a casa. Unes 10 hores més tard, arribem al poble. El viatge ha acabat i tot ha anat de meravella. L’any que ve més? Qui sap…

Compartir

[07/08/09] Primer dia a París. Ens llevem matí i eixim a fer el guiri. Anem a veure l’Arc de triomf, la Torre Eiffel (només pugem fins al segon nivell, aixó sí, a peu!) i els Invàlids. La ciutat és enorme, magnífica i la grandeur francesa s’hi respira a cada cantonada.

En acabar de dinar, ens veiem amb una amiga que està estudiant francés i porta unes quantes setmanes a la ciutat. Amb ella, anem a veure Notre-Dame, l’illa de la Cité i el Barri Llatí, on acabem fent-nos una cervesa. Després d’un dia llarg, els peus ens demanen descans, així que tornem prompte a l’alberg.

[08/08/09] Avui ha estat el torn del palau de Versalles. Després d’esmorzar a l’alberg, hem agafat un parell de metros i un tren de rodalies i ens hem plantat a Versalles. Després de fer cua al sol durant una hora (i encara gràcies que no havíem de comprar les entrades!), hi hem entrat i hem començat la visita, que ha durat unes 3 hores. Havent vist totes les sales i salons haguts i per haver, hem eixit als jardins a donar-hi una volta. Ja cansats de caminar, hem tornat a París i hem anat a sopar al Barri Llatí i, en acabar de sopar, hem fet cap a l’alberg.

[09/08/09] Últim dia a París. Anem a veure la Sainte-Chapelle i, a continuació, fem cap al Louvre. Hi entrem a les 11 i en sortim cap a les 16, saturats de tant d’art. Hem caminat entre escultures mesopotàmiques, egípcies i clàssiques, entre pintures de Da Vinci, Rembrandt, David i Vermeer (per fi!), i hem acabat morts.

Eixim de Louvre i, després de menjar alguna cosa, anem fins a Montmartre. Pugem fins al Sacré Coeur per contemplar les vistes de la ciutat i ens deixem caure fins al Moulin-Rouge. Després de menjar-nos unes creps, tornem a l’alberg.

Compartir

[03/08/09] Continuem amb la visita a la ciutat d’Amsterdam. Passegem pel barri històric i anem a veure la casa museu d’Anna Frank, però la llarga cua que hi ha a la porta ens dissuadeix d’entrar-hi, així que decidim anar al Museu Van Gogh. L’entrada és molt cara (12′5 €), però tot i això alguns hi entrem. Després d’una hora voltant pel museu, eixim i anem a sopar. En acabar, ens fem unes cerveses en un acollidor pub del carrer Utrecht i tornem a l’alberg.

[04/08/09] Després d’esmorzar fem via cap a Rotterdam amb l’intenció de visitar l’Europoort. Finalment, però, acabem renunciant a la visita i decidim anar a veure Delft. A la ciutat de Vermeer es respira tranquil·litat, no hi ha massa turistes i el passeig pels carrers del nucli històric ens resulta molt agradable. Acabem la visita amb unes cervesses i, després de sopar, tornem a Amsterdam.

[05/08/09] Eixim matí d’Amsterdam, avui hem de visitar la nostra Meca particular, Herpt, i anar fins a Bruges. Arribem al poble de Herpt a mig matí, aparquem la furgoneta en un pàrquing (gratuït!) i anem a fer-nos mil i una fotos al cartell d’entrada al poble. Com que no hi ha massa per veure-hi (el poble només té un parell de carrers), anem a visitar el poble veí de Heusden, el qual conserva part de les fortificacions de l’edat moderna.

En acabar de dinar, i per falta de temps, descartem la visita a ’s-Hertogenbosch i decidim fer cap a Burges, on hi arribem unes hores més tard. Després de passar per l’alberg a deixar les bosses, anem a buscar lloc per sopar i, en acabar l’àpat, tornem a l’alberg.

[06/07/09] Dediquem el matí a visitar la ciutat de Bruges, la qual em deixa una molt bona impressió, tant pels seus bonics edificis com per la tranquil·litat que s’hi respira (a pesar, fins i tot, dels turistes, que són bastant més nombrosos que a Delft). A migdia ens posem en marxa de nou i, després d’unes quantes hores de pesat viatge, arribem a París, on hem de passar quatre nits.

Compartir

[30/07/09] Quart dia de viatge, toca visitar la ciutat de Luxemburg. Més d’un i de dos espavilats (xD) ens han dit que la ciutat no val la pena, que no hi ha res interessant per veure, però prompte descobrim que no és cert. Luxemburg és una bonica ciutat, enclavada al cim d’un turó envoltat de barrancs, la qual cosa li dóna un aire especial, amb nombrosos ponts i penya-segats. Si a aquesta pintoresca localització afegim les fortificacions que envolten bona part de la ciutat, tindrem un tot bastant complet, que si bé no inclou cap monument emblemàtic concret, sí que pot comparar-se a qualsevol altra ciutat històrica europea. En definitiva, podríem dir que Luxemburg és, mutatis mutandis, com Alcoi, però amb més verd, més castell i menys Moros i Cristians. Recomanable, sens dubte!

Acabada la visita a la ciutat, ens posem de nou en camí, aquest cop cap a Winterswijk, ja als Països Baixos, on uns oncles del Javi ens acolliran durant un parell de dies. Hi arribem cap a les 19:30 i els oncles del Javi ens conviden a sopar. Són un matrimoni molt simpàtic i ens acullen de meravella.

[31/07/09] Ens llevem cap a les 9 del matí. Després d’esmorzar amb els oncles del Javi, anem a llogar unes bicicletes (el transport neerlandés per excel·lència) i amb elles anem a fer una volta pel poble i els seus voltants. El paisatge és preciós, el verd dels prats i els boscs alternat amb el groc dels camps de blat: una autèntica meravella. El passeig ens porta fins a la riba d’un petit llac, on alguns es banyen malgrat la temperatura de l’aigua. En acabar el bany anem a dinar i després continuem el passeig en bici. Cap a les 19 tornem a casa dels oncles del Javi per anar a sopar amb ells.

[01/08/09] Toca acomiadar-se dels oncles del Javi. Ens han tractat de meravella, així que els deixem una botella de mistela i els prometem fer-los una paella quan vinguen per ací baix. Tots recordarem l’estada a Winterswijk com la millor part del viatge.

Després del comiat, tornem a la carretera, aquesta vegada rumb a Groningen, al nord dels Països Baixos. En unes hores hi arribem, visitem el centre de la ciutat i dinem. Aquesta nit toca dormir a casa d’uns altres oncles del Javi, que, en arribar-hi, ens conviden a una exquisida i copiosa barbacoa. Després de sopar anem a fer-nos unes cerveses al centre de Groningen. La nit és llarga i intensa: la comencem envoltants d’espases, pistoles, serps i taràntules, continua a -24ºC i l’acabem ballant La Bomba en un pub de Groningen. Inenarrable i inoblidable.

[02/08/09] Ens llevem tard i fem via cap a Amsterdam. De camí passem pel Afsluitdijk, el dic que uneix les províncies d’Holanda Septentrional i Frísia. La lluita contra el mar està present arreu dels Països Baixos. Els molins, els dics, els canals… tot plegat forma part d’un complex i admirable sistema de resistència contra l’aigua salada del mar del Nord.

A mitja vesprada arribem a Amsterdam. Passem per l’alberg a deixar les maletes i eixim a fer el guiri. Anem directes al Barri Roig i entrem en algun coffee shop. Passegem per davant dels aparadors des d’on les prostitutes ofereixen els seus serveis. Resulta curiós tot plegat, curiós i surrealista. Ens preguntem si hi hauran també aparadors d’homes, però passem d’investigar-ho. Acabat el passeig, tornem a l’alberg; l’endemà hem d’acabar de visitar la ciutat.

Compartir

[27/07/09] Eixim de Pedreguer al voltant de les 6 del matí rumb a Perpinyà. Després d’un parell de parades i d’un petit incident a l’hora de reincorporar-nos a l’AP7 passat el bypass de València, arribem a la ciutat nord-catalana amb el temps just per visitar el Palau dels Reis de Mallorca i dinar.

Em sorprén gratament la “catalanitat” que es respira a la ciutat, sobretot per la gran quantitat de senyeres que s’hi observen i per la nombrosa retolació en valencià. Després de menjar, ens posem de nou en ruta, rumb a Ginebra.

Decidim evitar les autopistes per raons econòmiques, però ens adonem que no ens interessa: perdem massa temps. Estem a 200 km d’on hauríem d’estar, així que acordem parar a sopar i dormir vora Montpeller i a l’endemà continuar per autopista. Així ho fem, malgrat els peatges.

[28/07/09] Per increïble que puga semblar, aconseguim dormir els cinc dins la furgoneta. Alguns hem dormit bé, però altres no tant i no volen repetir, així que decidim reduir al mínim el nombre de nits que hem de passar a la furgoneta.

De bon matí seguim cap a la ciutat helvètica, arribant-hi cap a les 15:30. Després de deixar les coses a l’alberg, anem a fer una volta pel centre de la ciutat: visitem el llac Léman, el Jet d’Eau, la catedral, el centre històric… Cansats de caminar, acabem sopant en un kebab i tornem prompte a l’alberg.

[29/07/09] A l’alberg dormim com nadons i ens recuperem del cansament del dia anterior. A les 10 del matí fem via cap a Luxemburg. De camí cap al Gran Ducat fem unes quantes parades, la furgoneta ha de descansar i, a més, el paisatge és preciós. Després de tot un dia de viatge, arribem al nostre destí cap a les 21 hores. Estem morts, així que anem a fer un mosset ràpid i de cap al llit.

Compartir

I després de 17 dies donant voltes en furgoneta per mitja Europa, ja tornem a estar al poble! Despús-ahir a mitja vesprada, després d’unes 10 o 11 hores de viatge, vam arribar a Pedreguer, farts de tants quilòmetres i amb ganes de descansar. Ha estat un viatge llarg i intens, o siga que encara no l’hem acabat de digerir del tot.

Com que vaig preferir no abusar dels ordinadors d’insert coin dels albergs i, per tant, no he escrit res per ací durant el viatge, intentaré explicar-vos en els pròxims dies com ens ha anat per eixe món. Paral·lelament, a mesura que vaja seleccionant-les i editant-les, aniré penjant algunes  fotos al compte del Flickr. Tornem a estar al poble, doncs, i és hora de tornar a la normalitat.

Compartir

Amb nocturnitat i certa traïdoria marxem cap a Herpt. Com que no sé si podré connectar-me a Internet durant aquests quinze dies —bé, segurament als albergs hi haurà ordinadors d’aquests d’insert coin, però qui sap…—, ja vos ho contaré tot fil per randa quan torne, cap al 12 d’agost. Paraula.

De totes maneres, no passeu ànsia, ja que he creat un blog (Pedreguer-Herpt 2009) on aniré penjant les fotos que faré amb el mòbil per tal que pugueu estar més o menys al dia de com avança el viatge i de les parades que anirem fent. Només vos demane una cosa a canvi: que ens desitgeu sort; la necessitarem.

Compartir

Passades les Festes de Pedreguer, es suposa que ha arribat el moment de tornar a la normalitat, començar o continuar amb algun treballet d’estiu o preparar-se per passar la resta de les vacances el més tranquil·lament possible. Tot això, però, no deixa de ser una suposició que es queda a anys llum de la realitat. Com a bons ionquis d’una de les pitjors drogues que hi ha, viatjar, enguany tornarem a aprofitar les vacances d’estiu per fer una escapadeta per eixe món.

El d’enguany no és un viatge improvisat com el de l’estiu passat sinó que la idea de fer-lo ve d’antic —Joan ja n’ha parlat—, concretament del dia en què vam descobrir que l’origen del cognom d’un amic de pare neerlandès —Van Herpt— estava en el poble brabançó de Herpt. Aleshores  ens vam prometre que algun dia aniríem en pelegrinatge a Herpt i, per acabar d’arrodonir-ho, vam decidir que ho faríem en furgoneta, però no amb una furgoneta qualsevol, sinó amb una Volkswagen Transporter T3 del 1988. En definitiva, tota una odissea.

El destí últim, doncs, és Herpt, però no ens limitarem a anar-hi i tornar-hi, sinó que aprofitarem el viatge d’anada per visitar Ginebra i Luxemburg, l’estada a Herpt per recórrer tots els Països Baixos i el viatge de tornada per passar uns dies a París. Tot això sense contar les mil i una parades que farem al llarg de tot el camí per qüestions tècniques —no volem cremar la furgoneta— i turístiques. En total, cinc persones, una furgoneta groga un any més vella que els seus ocupants, uns quinze dies de viatge i un grapat de quilòmetres per recórrer. Quasi res!

Si tot va com ha d’anar, dilluns que ve a les 5 de la matinada eixirem de Pedreguer amb la intenció d’arribar a Herpt el dia trenta i estar de nou al poble cap al dotze d’agost. Abans de tot això, però, ens queden encara moltes coses per acabar d’enllestir i set dies per recuperar-nos per complet de les festes i mentalitzar-nos de cara al viatge i a tot el que ens espera. Continuarem informant.

Compartir

Una dona en bici (Blai Server)

Una de les coses que més em van cridar l’atenció durant el viatge a Itàlia va ser la quantitat de gent de totes les edats que emprava la bicicleta com a mitjà de transport habitual. Pel que vam poder comprovar, allà el cotxe es fa servir només per als trajectes de mitjana i llarga distància, per a la resta empren la bici. I jo que em pensava que això era cosa només de nòrdics i centreeuropeus.

A més a més, el trànsit pel centre històric de ciutats com Mòdena i Florència està prohibit o restringit només als veïns durant unes hores determinades, per la qual cosa ens vam trobar amb uns carrers quasi completament lliures de cotxes.

Ja podríem fer alguna cosa semblant per ací i buidar els carrers dels nostres pobles dels cotxes que els omplin actualment.

Compartir