Aquests dies he continuat amb les meves cogitacions a propòsit del meu futur universitari. Un cop decidida la carrera que vull cursar és hora d’elegir el lloc on cursaré aquesta carrera; açò ja no està tan clar. Habitualment, per motius de comoditat i proximitat, els alumnes de Pedreguer marxen a estudiar a València (ja siga a la Universitat Politècnica de València o a la Universitat de València, és indiferent). Pràcticament totes les persones que conec i que són o han estat estudiants han cursat les seves carreres a València, però a mi no m’acaba de fer el pes anar-hi, hi ha alguna cosa que m’atreu cap a un altre lloc, que m’atreu cap a Barcelona.
Des de sempre m’ha captivat la ciutat Comtal, no sé ben bé perquè, però així és. Potser tinga alguna cosa a veure amb que de menut solia anar-hi tots els estius a passar-hi uns dies, no sé, però des de fa un cert temps que la idea d’anar a Barcelona en comptes d’anar a València m’està voltant pel cap. Hi han, però, certes qüestions que em tenen encallat: Per una banda, a Barcelona hi tinc uns oncles, per tant l’allotjament el tinc pràcticament assegurat; però, la llunyania de Barcelona em faria perdre parcialment el contacte amb Pedreguer i amb els amics d’ací, ja que no podria vindre tots els caps de setmana.
Per l’altra banda, a València no tinc pis assegurat, però estaré més prop de Pedreguer, cosa que em permetrà vindre més sovint i, a més, no perdré el contacte amb els amics ja que, segurament, ells aniran a la capital del Túria a estudiar. En cas d’anar a València a estudiar ho faria en la Universitat de València i en cas d’anar a Barcelona segurament estudiaria en la Universitat de Barcelona o en la Universitat Autònoma de Barcelona (no ho sé del cert, però em sembla que són les úniques universitats barcelonines públiques que ofereixen el títol de Llicenciat en Filologia Clàssica). Bé, encara tinc temps per decidir-me, sols espere no haver-me’n de penedir quan prenga la decisió.

Vale!!

Compartir

Avui, en classe de filosofia, i com a cloenda al tema de Plató, Jesús, el professor, s'ha enfrontat a Plató en un diàleg (o combat dialèctic) sobre la validesa i sobre el verdader significat de la filosofia platònica. Jesús ha enfrontat els següents punts de vista:

1) El primer (interpretat per Jesús) ens diu que tota la filosofia platònica està enfocada cap al govern polític. Plató, divideix el món en dues parts, el món intel·ligible (format per les idees perfectes, eternes i immutables) i el món sensible (imperfecte, percebut pels sentits, copiat del món de les idees). Mitjançant el mite de la caverna, Plató ens mostra el paper dels filòsofs en la societat: soltar-se els lligams del món sensible (la cova) i arribar a contemplar el món de les idees (l'exterior de la cova), per poder tornar al fons de la caverna i guiar i ajudar als altres a fer el mateix camí.
Plató ens indica el camí cap al coneixement de les idees mitjançant el símil de la línia, segons el qual el coneixement presenta quatre graus: l'Eikasía (imaginació, suposició), la Pistis (creença), la Dianoia (pensament discursiu i matemàtic) i la Noesis (raó filosòfica). El filòsof és l'únic que ha arribat a la Noesis, per la qual cosa ha de governar.
Açò s'expressa en el model de ciutat (πόλις) ideal proposada pel filòsof atenès. Aquesta ciutat ideal ha d'estar formada per 3 classes socials: els governants, els guardians i els productors. Per tal de seleccionar els integrants de cada classe, Plató idea un sistema d'educació, dividit en cinc etapes. Aquells que no són capaços de passar de la primera etapa passen a formar part dels productors, aquells que no superen la segona etapa passen a integrar-se en l'exèrcit (els guardians), els expulsats en la tercera i quarta etapes es converteixen en governants menors i aquells que superen la cinquena fase es converteixen en filòsofs governants (filòsof-rei). Aquest filòsof-rei ha de governar la ciutat (igual que la part racional de l'ànima, ha de dominar les altres dues parts d'aquesta) controlant els impulsos de les altres dues classes socials. La justícia en la polis serà l'harmonia entre les classes socials.
Plató, a més, s'oposa contundentment a la democràcia, ja que segons ell, aquesta presenta corrupció, permet que qualsevol persona (apta o no apta per a la tasca) arribe al govern de la polis i, a més, causà la mort del seu mestre Sòcrates. Açò féu que Plató perdés la confiança en l'home i, per tant en les decisions d'aquest ―expressades mitjançant la democràcia. Per tal de superar els inconvenients del sistema democràtic Plató proposa la seva ciutat ideal, governada pel filòsof-rei. Aquesta proposta pot ser entendre's com la voluntat de l'atenès per arribar a governar la societat, ja que en la seva obra, la qual pot ser identificada amb un programa polític de propaganda, es poden veure diverses semblances entre el mateix Plató i el filòsof-rei ideal.
Karl Popper (1902-1994), basant-se en la filosofia de l'atenès i en el rebuig platònic de la democràcia i de la capacitat de decisió de l'home comú (del ciutadà no-filòsof), identifica a Plató com a un dels majors enemics de la societat oberta, d'una societat més lliure i participativa. En l'antiga Grècia aparegueren per primera vegada les societats obertes (la democràcia), no obstant això, el rebuig platònic al sistema democràtic provocà que aquestes societats es tornaren a tancar, per no obrir-se de nou fins al renaixement, quan començaren a reaparèixer tímidament les idees d'obertura social (no seria fins a la Revolució Francesa de 1789 quan les idees aperturistes tornarien a aparèixer del tot). L'última de les conseqüències del tancament social de Plató fou l'aparició dels totalitarismes del segle XX a Europa (feixisme, nazisme…), amb els seus sistemes immobilistes (com l'harmonia platònica), de selecció racial (la selecció educativa de Plató)…

2) Per altra banda, el segon punt de vista proposat (aquest cop defensat pel mateix Plató), nega que l'atenès dirigís la seva obra per tal d'aconseguir el poder polític i que el model platònic estigués dirigit cap al totalitarisme i cap a la dictadura. El mètode educatiu emprat per Plató es basava en la maièutica i en l'intel·lectualisme moral de Sòcrates i consistia en treure les idees de dins l'alumne (art de guiar l'ànima). Plató es limitava a donar les bases, els alumnes havien de dedicar-se, al llarg de la seva vida, i mitjançant el diàleg, a arribar a conèixer què és la justícia. Aquesta recerca, ajudaria als alumnes a trobar-se a ells mateixos i a trobar la seva idea pròpia de la justícia i del bé.

El duel, com sempre, l'ha guanyat Plató.

Compartir

Com ja us deia en l'anterior post, aquesta nit passada hem fet el primer concert de la Quintà 2007. La nit anà més o menys de la següent manera:

A les 21h havíem quedat per sopar tots junts al bar "Cachap", i allí ens reunírem. Començà el sopar i, després d'unes quantes picaetes i d'unes quantes botelles de vi i de cervesa, l'ambient començà a escalfar-se. En acabar-nos el sopar, del qual puc dir que no fou massa opípar, ans al contrari, sortírem del bar i ens dirigírem cap al local del concert, el rockòdrom (o rocòdrom). Un cop allí (eren al voltant de les 23:30h), uns quintos (la majoría) es dedicaren a iniciar l'ancestral ritual de la borratxera (també anomenat "a veure qui és el primer que agafa un pet com un estel" o "a veure qui acaba tirat pel terra en menys temps"), la resta (uns 4 o 5) anàrem a jugar als dards a l'Eufòria (un PUB del nostre poble).
Al voltant de les 00h, hora d'inici del concert, tornàrem al rockòdrom, de camí al qual ens trobàrem als membres del grup Orxata Sound System, els quals ens van explicar perquè havien decidit posar una cullera al cartell, tema que havia estat bastant discutit durant la setmana anterior al concert (en no saber res sobre Pedreguer, el dissenyador del cartell decidí agafar una cullera que es trobà per casa i posar-la). En arribar al rockòdrom ens trobàrem un panorama interessant: el carrer estava ple de gent esperant per entrar; a dins, alguns quintos, un poc desorientats per la competició alcoholística que havia començat mitja hora abans, no sabien que fer; i el primer grup que havia de tocar encara s'estava preparant; és a dir, un bon embolic. Per fi, després de mitja hora d'espera, començà el concert: la gent començà a entrar, i la barra s'omplí en menys que canta un gall (no tornant-se a buidar fins les 05:30h de la matinada).
A partir d'ací el temps anà passant i els torns s'anaren succeint, mentre uns s'encarregaven de servir les begudes a la barra, altres venien els tiquets i uns tercers s'ocupaven de vendre les entrades i la rifa a la porta, controlant que no entrara ningú sense pagar. En acabar l'actuació del grup A Kuadros, els primers en tocar, pujaren a l'escenari els membres de Tarkim, iniciant el seu repertori de cançons.
La nit continuà avançant i l'alcohol circulant; finalment arribà el torn d'Orxara Sound System, els quals ens delectaren amb una magnífica actuació (cal destacar, sobretot, el paper del cantant, simplement brillant). En acabar l'actuació d'Orxata s'inicià el torn del Dj. En arribar aquest moment l'afluència al concert anà baixant, i el rockòdrom anà buidant-se. Junt amb els assistents al concert, també se'n anaren alguns quintos, els quals per efecte de l'alcohol no es trobaven en condicions de continuar allí.
A les 5 i mitja aproximadament s'acabà tot, la gent se'n anà i ens adonàrem que sols quedàvem un petit grapat de quintos, els pocs que havíem resistit a la temptació de l'alcohol i uns quants que, a pesar d'haver sucumbit al senyor etílic, encara es trobaven en condicions d'ajudar-nos. Com que netejar l'interior del rockòdrom era gairebé impossible, degut al poc nombre de gent que hi havia en aquells moments i a la gran quantitat de merda present a la sala del concert, decidirem netejar ràpidament el carrer, i quedàrem per anar demà dilluns, a les 19:30h, a netejar el rockòdrom. Acabada la lleugera neteja tornàrem a casa.
Les conclusions que es poden traure després del concert són les següents:

1. La pròxima vegada s'han de reestructurar els torns per tal d'evitar que de bon matí no quede ningú, o quasi ningú, en condicions per netejar la brutícia.
2. No hi ha dret que hi haja gent que no faça res (encara que siga a causa de la borratxera) i altra gent que, per no ser aficionada a beure, haja de carregar amb la feina dels altres.
3. Les coses s'han de preparar amb més temps (aquesta vegada ha estat tot massa precipitat).
4. Ho hem de repetir!!!

Si voleu veure algunes imatges de la nit, féu clic ací.

Compartir

Hola a tots, sols dir-vos que ara arribe del concert de la Quintà 2007. Són les 6 del matí. La nit en conjunt ha anat bastant bé, a pesar de diversos incidents (alguna borratxera forta, un poc massa de burrera, etc.) que no han impedit que els grups hagen tocat magníficament i que ens els quintos, les quintes i suposem que tots els assistents ens hàgem divertit i hàgem gaudit del concert. Pel que fa a l’assumpte econòmic, encara no ho hem estudiat, però sembla que hem tret millors resultats dels que esperàvem. Bé, me’n vaig a dormir, quan m’alce ja us ho contaré tot amb més detall. Bona nit i visca la quintà del 2007!!!.

Compartir

Últimament he estat rumiant sobre el meu futur universitari i per tant, sobre el meu futur laboral i personal.
La primera feina que em cridà l'atenció fou la d'arqueòleg, però la vaig descartar prompte (sembla que ja no queden massa coses per descobrir). Després em vaig interessar per estudiar la carrera d'Història i convertir-me algun dia en professor; finalment també la vaig descartar a causa de l'elevat nombre de titulats en història que hi ha, i les poques places de docent d'aquesta matèria que s'ofereixen, a més, no em feia el pes estar estudiant cinc anys de la meva vida, com a mínim, per acabar de professor d'història en un institut, ensenyant els quatre mateixos temes de sempre (el col·lapse de l'Antic Règim, la Revolució Industrial, el colonialisme, la I Guerra Mundial, la II Guerra Mundial i la Guerra Freda). Al mateix temps que la porta de la història es tancava, se n'obrí una altra: aparegué la Filologia Clàssica (o siga, estudiar Llatí i Grec clàssic).
A partir d'aquest moment l'escena que ara vos descriuré s'ha repetit diverses vegades:

―I tu, què vols estudiar? ―diu la persona interessada.
― Filologia clàssica ― li responc jo.
―Filologia clàssica?!? ―em diu sorprès/a― i això què és?
― Llatí i grec ―torne a dir jo.
― Llatí i grec?!?! ―la sorpresa es multiplica―, i això perquè?
―Ei, doncs perquè m'agrada ―li dic.
― Però, això té alguna eixida?? Acabaràs de professor! ―Diuen amb una expressió de curiositat i de lleuger espant (perquè la gent s'espanta quan li dius que vols ser professor?)
― Sí, acabaré de professor; i què passa? ―responc.
― No, no passa res, què havia de passar, molt bé, molt bé. Però no has pensat d'estudiar alguna altra cosa?? ― respon la persona interessada.
―Doncs no, a mi m'agrada eixa ―dic jo.
― [Arribat aquest punt, cada persona em diu una cosa] No guanyaràs diners sent professor ―diuen uns―, però si això són llengües mortes ―diuen altres―, i si a més d'estudiar eixa, n'estudies una altra per si no trobes cap plaça? ―proposen alguns―, etc.
― Doncs mira, els diners no són el que més m'importa ―dic als primers―, són llegües mortes?? i tu que estàs parlant?? o és que el valencià va nàixer per generació espontània, sense cap llengua mare? ―dic als segons―, no trobaré plaça?? però si cada vegada hi ha menys filòlegs clàssics, i les places es mantenen, per tant, cada vegada tinc més possibilitats de trobar-ne una ― responc als tercers.

Doncs sí, açò m'ha succeït unes quantes vegades, sembla que a la gent li coste d'entendre que vull ser professor, i si a més vull ser professor d'una llengua "morta", doncs això ja és el súmmum. Una cosa que sí que he pensat (i que m'han recomanat diversos professors) és fer la carrera de Filologia Clàssica i alhora alguna assignatura de la d'Història (si també m'agrada perquè no l'he d'estudiar?), així, en acabar la filologia, amb 2 o 3 anys més, podria tenir també el títol d'història. És una possibilitat. Ara, però, em dedicaré a acabar el batxillerat amb al major nota possible, després ja veurem.

Valete!

Compartir

Plou a Pedreguer, a ritme constant, ja fa unes hores que ha començat, no sembla que vulgui parar. Menys mal, ja era hora, no ha plogut en tota la tardor, ni en tot l’estiu. Ja era hora. Si òbric la finestra olore l’aroma de la terra mullada, l’agradable olor de la terra mullada. La Glorieta està empantanada i el carrer baixa d’ample a ample. Ja era hora. Els tarongers ho agrairan, i no sols ells, tots ho agrairem. És tard, no hi ha ningú al carrer. Silenci. Ja era hora. Me’n vaig a dormir, estic cansat i demà he de matinar, bona nit a tots. Demà serà un altre dia.

Compartir

Avui m'he quedat de pedra quan he vist, en les notícies d'aquest migdia, les imatges de l'agressió que sofrí un professor a mans d'un ex-alumne d'un institut de Sant Vicent del Raspeig el passat divendres. L'alumne, expulsat del centre, havia tornat per visitar-hi els amics (però, a veure, si quan estava al centre segur que tenia ganes d'anar-se'n, per què ara que havia estat expulsat volgué tornar-hi?!?). El professor agredit, en aquells moments responsable de l'ordre intern de l'institut, en assabentar-se de la presència de l'ex-alumne al centre anà a buscar-lo. Quan el trobà, el professor li exigí el paquet de tabac que l'alumne portava i li demanà d'acompanyar-lo al despatx del director. El alumne s'hi negà i començà a colpejar al professor, tirant-lo al terra i donant-li diversos cops de peu. Una alumna que en el moment dels fets estava amb l'alumne agressor, ho gravà tot amb el seu mòbil (segurament no li passà pel cap la idea d'intentar acabar amb l'agressió). La intervenció d'altres docents impedí que l'agressió continuara.
Simplement abominable.
Jo he tingut i tinc la sort d'estudiar en un centre xicotet, on tots ens coneixem i on no hi han gaires problemes de convivència. Aquest, però, és un cas aïllat. Últimament apareixen en els mitjans de comunicació, quasi diàriament, notícies d'agressions i faltes de respecte a docents, però s'està fent alguna cosa per evitar tot açò? Doncs, per no contar una mentida, sembla que sí; en alguns instituts s'està intentant evitar aquest incidents amb mesures terribles que estan convertint alguns centres educatius en centres penitenciaris, plens de càmeres i guàrdies de seguretat. No obstant això, és aquesta la solució que volem? És aquest el camí que hauríem de seguir per acabar amb la violència escolar? Jo crec que no, crec que la solució està en un altre lloc, en la família, en la educació familiar i social. Si una persona aprèn des de menut a acceptar un no com a resposta, si aprèn a acceptar l'autoritat de certes persones (perquè la gent fa cas als policies, als pilots d'avió, als capitans de vaixell, en els seus llocs de treball respectius i a un professor no se li fa cas en l'aula), si aprèn a ser un ésser "civilitzat", aquesta persona no es comporta de manera salvatge en l'institut.
Mentre no s'aplique aquesta solució, em sembla que tot açò continuarà com fins ara o, millor dit, anirà a pitjor.

Compartir