Demà tenim examen de grec a segon de batxillerat. La prova consistirà en la anàlisi i la traducció d’algun fragment extret d’un dels catorze primers paràgrafs de l’Apologia de Sòcrates del grec Xenofont i d’unes preguntes sobre dos temes de cultura (els oracles i les festes gregues). Ací us deixe del vuité al tretzé paràgrafs de l’Apologia:
8 ὀρθῶς δὲ οἱ θεοὶ τότε μου ἠναντιοῦντο, φάναι αὐτόν, τῇ τοῦ λόγου ἐπισκέψει ὅτε ἐδόκει ἡμῖν ζητητέα εἶναι ἐκ παντὸς τρόπου τὰ ἀποφευκτικά. εἰ γὰρ τοῦτο διεπραξάμην, δῆλον ὅτι ἡτοιμασάμην ἂν ἀντὶ τοῦ ἤδη λῆξαι (regeix genitiu) τοῦ βίου ἢ νόσοις ἀλγυνόμενος τελευτῆσαι ἢ γήρᾳ, εἰς ὃ πάντα τὰ χαλεπὰ συρρεῖ καὶ μάλα ἔρημα τῶν εὐφροσυνῶν.
9 μὰ Δί’, εἰπεῖν αὐτόν, ὦ Ἑρμόγενες, ἐγὼ ταῦτα οὐδὲ προθυμήσομαι, ἀλλ’ ὅσων νομίζω τετυχηκέναι καλῶν καὶ παρὰ θεῶν καὶ παρ’ ἀνθρώπων, καὶ ἣν ἐγὼ δόξαν ἔχω περὶ ἐμαυτοῦ, ταύτην ἀναφαίνων εἰ βαρυνῶ τοὺς δικαστάς, αἱρήσομαι τελευτᾶν μᾶλλον ἢ ἀνελευθέρως τὸ ζῆν ἔτι προσαιτῶν κερδᾶναι τὸν πολὺ χείρω βίον ἀντὶ θανάτου.
10 οὕτως δὲ γνόντα αὐτὸν ἔφη [εἰπεῖν], ἐπειδὴ κατηγόρησαν αὐτοῦ οἱ ἀντίδικοι ὡς οὓς μὲν ἡ πόλις νομίζει θεοὺς οὐ νομίζοι, ἕτερα δὲ καινὰ δαιμόνια εἰσφέροι καὶ τοὺς νέους διαφθείροι, παρελθόντα εἰπεῖν·
11 ἀλλ’ ἐγώ, ὦ ἄνδρες, τοῦτο μὲν πρῶτον θαυμάζω Μελήτου, ὅτῳ ποτὲ γνοὺς λέγει ὡς ἐγὼ οὓς ἡ πόλις νομίζει θεοὺς οὐ νομίζω: ἐπεὶ θύοντά γέ με ἐν ταῖς κοιναῖς ἑορταῖς καὶ ἐπὶ τῶν δημοσίων βωμῶν καὶ οἱ ἄλλοι οἱ παρατυγχάνοντες ἑώρων καὶ αὐτὸς Μέλητος, εἰ ἐβούλετο.
12 καινά γε μὴν δαιμόνια πῶς ἂν ἐγὼ εἰσφέροιμι λέγων ὅτι θεοῦ μοι φωνὴ φαίνεται σημαίνουσα ὅ τι χρὴ ποιεῖν; καὶ γὰρ οἱ φθόγγοις οἰωνῶν καὶ οἱ φήμαις ἀνθρώπων χρώμενοι φωναῖς δήπου τεκμαίρονται. βροντὰς δὲ ἀμφιλέξει τις ἢ μὴ φωνεῖν ἢ μὴ μέγιστον οἰωνιστήριον εἶναι; ἡ δὲ Πυθοῖ ἐν τῷ τρίποδι ἱέρεια οὐ καὶ αὐτὴ φωνῇ τὰ παρὰ τοῦ θεοῦ διαγγέλλει;
13 ἀλλὰ μέντοι καὶ τὸ προειδέναι γε τὸν θεὸν τὸ μέλλον καὶ τὸ προσημαίνειν ᾧ βούλεται, καὶ τοῦτο, ὥσπερ ἐγώ φημι, οὕτω πάντες καὶ λέγουσι καὶ νομίζουσιν. ἀλλ’ οἱ μὲν οἰωνούς τε καὶ φήμας καὶ συμβόλους τε καὶ μάντεις ὀνομάζουσι τοὺς προσημαίνοντας εἶναι, ἐγὼ δὲ τοῦτο δαιμόνιον καλῷ καὶ οἶμαι οὕτως ὀνομάζων καὶ ἀληθέστερα καὶ ὁσιώτερα λέγειν τῶν τοῖς ὄρνισιν ἀνατιθέντων τὴν τῶν θεῶν δύναμιν. ὥς γε μὴν οὐ ψεύδομαι κατὰ τοῦ θεοῦ καὶ τοῦτ’ ἔχω τεκμήριον: καὶ γὰρ τῶν φίλων πολλοῖς δὴ ἐξαγγείλας τὰ τοῦ θεοῦ συμβουλεύματα οὐδεπώποτε ψευσάμενος ἐφάνην.
8 “Correctament els déus se m’oposaven a la revisió del discurs”, deia ell, “quan em semblava que tot allò que ens permet escapar s’ha de buscar de totes les maneres. Perquè si haguera realitzat això, és evident que m’hauria preparat per a, en comptes d’acabar ja la vida, morir apenat o per enfermetats o per la vellesa cap a la qual flueixen totes les dificultats i la totalitat de les privacions de l’alegria.
9 Per Zeus! ” digué aquell “oh Hermògenes!, jo no estaré disposat a açò, sinó que, si disguste els jutges exposant totes les coses belles que pense haver obtingut, no sols dels déus, sinó també dels homes, i aquesta opinió que jo tinc sobre mi mateix, preferiré abans morir que viure sense llibertat inclús pregant guanyar una vida molt pitjor, abans la mort”.
10 Digé ell, havent pensat així, després que els [seus] adversaris l’acusaren de que no creia en els déus en els que creu la ciutat, i de que introduïa noves divinitats, i de que corrompia els joves, digué havent-se avançat per parlar:
11 “Però jo, oh homes!, admire primer de Melet açò, havent opinat perquè [per quina opinió] diu que jo no crec en els déus en els que creu la ciutat: ja que, evidentment, no sols els altres que estaven presents, sinó també el mateix Melet em veien fent sacrificis en les festes comunitàries i en els altars públics si volien.
12 I d’altra banda, com jo introduiria noves divinitats dient que una veu de una divinitat se m’apareix assenyalant allò que és necessari fer? Doncs també els que utilitzen els sorolls dels pardals i els crits dels homes fan les seves conjectures sese dubte amb veus. Algú discutirà que els trons no parlen o que no són un auguri més gran? I la mateixa sacerdotessa de Delfos en el seu trípode no envia també amb la veu allò que ve de la divinitat?
13 Però, certament, tots no sols diuen, sinó que també pensen açò de la mateixa manera que jo dic que no sols la divinitat coneix el futur, sinó que també l’anuncia a que vol. Però uns especifiquen que els que fan prediccions són auguris i veus i presagis i endevins, en canvi jo anomene açò geni diví i, anomenant-lo així, crec dir no sols coses més vertaderes, sinó també més pietoses que els que atribueixen el poder dels déus als pardals. Tanmateix, d’aquesta manera no mentisc contra la divinitat i tinc aquesta prova: doncs havent anunciat a molts dels amics les advertències de la divinitat, en cap cas evidentment em vaig equivocar”.
