Hic et nunc (i jo amb ell) es prendrà, durant els pròxims quinze dies, unes vacances merescudes (merescudes?). Durant aquest temps recorreré Europa (Suïssa, Àustria, Eslovènia i el nord d’Itàlia) en tren amb una amiga i al més pur estil motxiller (ànim Joan, només et recuperes en fem un altre!). Ja vos ho contaré tot quan torne o, si trobe algun ordinador pel camí, abans. Trobaré a faltar tot açò.

Valete!

Compartir

Ja s'acosta el dia esperat. El dimarts a mig matí iniciaré, amb dos amics, el viatge que ens portarà a visitar mitja Europa en tren. Aquests són dies de començar a preparar motxilles i anar pensant què ens hem d'endur. Pel que fa a l'imprescindible per al viatge coincidisc gairebé amb Joan: la càmera fotogràfica, uns llibres (en el meu cas La canción de Troya de Colleen McCullough i segurament algun altre) i moltes ganes de veure, conéixer, aprendre i, sobretot, de passar-ho bé. Tot açò sense oblidar, evidentment, roba neta, sabates còmodes, l'mp3, el passaport, els bitllets…
Bé, vaig a continuar amb el llistat de tot allò que m'enduré. Espere no deixar-me res d'important. 2 dies…

Compartir

Com ja vos comentava en l’anterior post, aquesta setmana que teòricament m’hauria de servir per descansar i recuperar-me després dels excessos de les festes, s’ha anat omplint de feina que és precís fer i que m’està impedint relaxar-me i dedicar-me a altres coses com anar a banyar-me a la piscina, llegir alguna cosa i actualitzar aquest blog.
Despús-ahir vaig anar a matricular-me a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. L’experiència no va ser del tot positiva, ja que vaig haver de matinar bastant (a les 8:30h havia de començar la matrícula) i en arribar a la Facultat ens digueren que havien hagut errors amb els horaris d’algunes filologies, amb la qual cosa ens donaren un bon ensurt. Finalment tot es va solucionar i ens poguérem matricular sense problemes. En acabar la matrícula havia quedat amb unes persones que feia temps que volia conéixer i, amb les quals vaig anar a donar una surrealista volta per la ciutat (mea culpa). Després del destrellatat però agradable passeig vaig tornar a Pedreguer.
L’estada al poble fou curta ja que l’endemà de bon matí vaig haver de tornar amb uns amics a València per acabar d’enllestir els detalls del contracte de lloguer del pis i acompanyar-los a recollir els sobres de matrícula de les seues carreres. Després de reunir-nos amb la propietària del pis i posar les condicions damunt la taula, vam acordar les dates dels pagaments i de signatura del contracte i vam tornar cap a Pedreguer amb els deures fets i amb la tranquil·litat de pensar que ja tenim un niu on pondre a partir de setembre.
Però encara em quedava una cosa més, i és que per poder viatjar tranquil·lament a l’estranger és recomanable portar el passaport i, per tal d’evitar-me problemes, vaig decidir anar a fer-me’l. Quan ho vaig comentar els amics, de seguida em van dir que havia d’anar a fer cua de bon matí al quarter de la Policia Nacional de Dénia (nacional per a qui?) per poder fer-me’l. El que no em podia imaginar és el que em van dir un dies després: havia d’anar a passar TOTA la nit a Dénia per poder agafar torn per rebre el passaport. I, efectivament, així ha estat. Aquesta nit l’he passada fent cua a Dénia, des de les dues de la matinada fins a les deu i mitja del matí, i tot per un maleït document que, a més, està en totes les llengües oficials de la Unió Europea i no en valencià (bé, açò ja és una altra història). És lamentable i vergonyós que la burocràcia de l’Estat Espanyol, un Estat suposadament modern i avançat, no siga capaç d’atendre de forma digna les demandes dels seus ciutadans, i més en un assumpte bastant important com és l’expedició de DNIs i passaports. Ho torne a repetir, vergonyós i lamentable.
Bé, serà qüestió de no alterar-se massa i d’anar enllestint els últims detalls per al viatge. Sols queden 5 dies.

Compartir

Ja està, ja han passat les festes de Pedreguer. Durant els darrers deu dies a Pedreguer hem gaudit d’unes festes que molts de nosaltres no oblidarem mai. Seria ara molt difícil triar els millors moments de les festes, però si ho haguera de fer em decantaria pels concerts (especialment pel dels Petersellers i pel de Sex Museum) i per tota una sèrie de moments viscuts amb els “quintos” que han donat a les festes d’enguany un regust molt especial.
Però durant aquests dies que el blog ha estat fora de circulació no tot ha estat festa. El passat dijous vaig anar a València per tal d’assistir a la reunió informativa de la Llicenciatura Filologia Clàssica i recollir el sobre amb tota la paperassa necessària per a la matrícula. A més, vaig aprofitar amb un amic per trobar pis, cosa que vam aconseguir. Es tracta d’un pis per a quatre persones, en bones condicions, situat al carrer Rodríguez de Cepeda, a uns deu o quinze minuts de la Facultat de Filologia, del campus dels Tarongers i de la Universitat Politècnica i assequible econòmicament parlant.
Però açò no és tot, ja que demà hauré d’estar a les vuit i mitja del matí a la Facultat de Filologia per a fer la matrícula. A causa d’açò, aquesta vesprada me l’he passada llegint i rellegint papers, triant optatives i intentant fer-me un horari equilibrat. Finalment, a més de les assignatures troncals de primer curs (Llengua llatina i la seua literatura 1, Llengua grega i la seua literatura 1 i Llengua castellana), completaré el total de crèdits amb les optatives següents: Iniciació a l’estudi de textos llatins, Iniciació a l’estudi de textos grecs, Introducció a la filologia clàssica llatina, Introducció a la filologia clàssica grega i Llengua italiana. En total 60 crèdits i 8 assignatures, l’horari de les quals hauré d’adaptar a les meues preferències.
Bé, vaig a continuar barallant-me amb la paperassa universitària. Ja vos contaré com evoluciona la situació. Hic et nunc torna a la càrrega!

Compartir

Aplec de Danses a la plaça de l’Amistat amb l’actuació del Grup de Danses de Pedreguer.

Compartir

Ara sí, ja han començat les festes de Pedreguer. Ahir, amb el pregó, es donaren per iniciades les festes del 2007 i es celebrà la primera entrada de bous (amb soltada de vaques inclosa) i el primer concert.
Els grups que hi actuaren foren Atom Rhumba, Sex Museum i Second Coming. No sé si fou pel seu rock refrescant i intemporal o per la vitalitat del seu directe o simplement perquè hi havia moltes ganes de festa i ells ens la proporcionaren, però el grup que més m’agradà dels tres fou Sex Museum. Nomes arribar a casa vaig posar a descarregar adquirir la seua discografia. Vos els recomane.
A pesar que no m’agraden massa els bous, aquest matí he anat a la plaça a fer algunes fotografies. No he vist molts “quintos”, estarien descansant. Bé, ací vos deixe una de les fotos que he fet aquest matí. Si voleu veure més fotos de Pedreguer en festes cliqueu ací. Continuarem informant.

Compartir

D'ací a unes hores comencen les festes de Pedreguer 2007. Encara que intentaré anar contant-vos alguna cosa, no promet res i potser durant deu dies el blog estiga un poc abandonat. No cal que vos torne a dir que hi esteu tots convidats. Visca la TRABUCÀ!

Compartir

A poc a poc anem enllestint els preparatius per al viatge d’aquest estiu (vos recorde que visitarem Suïssa, Àustria, Eslovènia i Itàlia). Avui hem anat a València a comprar els bitllets d’interrail que els permetran fer deu dies de viatge en tren durant un període d’un mes. No obstant això, nosaltres sols estarem quinze dies fora de casa i segurament no aprofitarem tots els dies de viatge disponibles.
Al voltant de les 10 del matí hem eixit cap a València, on hem arribat cap a les 12h. Després d’haver pagat i recollit els bitllets d’interrail hem anat a fer-nos el carnet d’alberguista i el carnet d’estudiant. Hem agafat el metro i el tramvia (oh!, la meua primera experiència amb el transport públic del Cap i Casal!) i hem anat fins a la Universitat Politècnica, a l’altra punta de València, on, després d’haver estat buscant l’oficina d’informació durant una estona, ens han dit que no ens podien fer el carnet d’estudiant (per fer-nos-el havíem d’estar matriculats en algun lloc i encara no ho estem). Els carnets d’alberguista, en canvi, sí que els hem pogut demanar i ens han dit que el proper dijous ja els podrem recollir. Per no haver de tornar a València el dijous, hem buscat un emissari que ens els arreplegarà i portarà cap a Pedreguer (senyor emissari, gràcies). Després hem dinat a una cafeteria del campus, hem tornat a l’estació del Nord per agafar el tren de tornada i hem arribat a Pedreguer al voltant de les 17h.
Viatges com aquest d’avui, de Pedreguer a València (uns 100km) serien molt més còmodes si, en comptes d’haver d’anar amb el cotxe d’algun pare fins a Gandia (a 30km de Pedreguer) per agafar el tren fins a València, fóra possible agafar-lo a Dénia (a 10 km de Pedreguer). El problema és que no hi ha cap tren de rodalies que unisca València i Alacant per la costa, i això no pot ser. Hi ha tren de via ampla de València a Gandia i tren de via estreta des d’Alacant fins a Dénia. Si de Dénia a Gandia hi han uns 30 km, no és possible unir les dues poblacions i acabar de posar via ampla fins Alacant? Sí, i tant que és possible, però no interessa. Interessa més mantenir una autopista (l’AP-7) de pagament per a poder xuclar-nos fins a l’últim cèntim a tots aquells que volem anar des de les Marines (l’Alta i la Baixa) cap a València.
El nostre “molt honorable” i els seus acòlits continuen maltractant-nos; nosaltres, mentrestant, seguirem enllestint els preparatius del viatge.

Compartir

Aquesta vesprada he pogut veure per fi el programa de festes de Pedreguer d'aquest any. Entre els dies 13 i 22 d'aquest mes de juliol, Pedreguer mostrarà la seua cara més boja i festera.
Les festes d'enguany seran molt especials per a mi ja que, junt amb tots els pedreguers i les pedregueres que vam nàixer l'any 1989, formaré part de la "quintà" La Trabucà (a Pedreguer és tradició que aquells que fan els 18 eixe any siguen els "quintos" i, per tant, els protagonistes de les festes del susdit any). Abans, quan les "quintades" eren als 20 anys, aquestes tenien un cert sentit ja que els "quintos" eren els encarregats de col·laborar en l'organització i en el correcte desenvolupament de les festes i, a més, era una forma d'acomiadar aquells que anaven a fer el servei militar. Actualment, la feina dels "quintos" consisteix en vestir-se amb una estrambòtica camisa de colors, emborratxar-se de valent (encara que avui en dia açò ho fan tots, "quintos" o no) i fer molta festa.
Aquest any, com ja va sent habitual, els bous ocuparan una part important en les festes de Pedreguer. No obstant això, també podreu trobar-hi nombrosos concerts de tot tipus i una àmplia oferta d'activitats lúdiques i festives per a tots aquells que, com jo mateix, no sigueu aficionats al món taurí. Si voleu conéixer de primera mà tot el que farem a Pedreguer durant els deu dies de festes no dubteu en consultar-ne el programa.
Si tinc temps intentaré anar contant-vos com es desenvolupen les festes, però si de veritat voleu saber més sobre elles, no dubteu en acostar-vos-hi. Hi esteu tots convidats.

Compartir

Passada ja la Copa de l’Amèrica (America’s Cup en anglés) és hora d’aportar la meua reflexió al debat que s’alçà, ja fa bastant temps, al voltant d’aquesta singular competició.
Des que era menut, he sentit sempre una forta atracció per tot allò relacionat amb els vaixells i el món nàutic. Allò que més m’agradava d’aquest món era veure navegar els velers, que sempre m’han atret més que els vaixells a motor. Aquesta afició per la vela no l’he perduda amb els anys, és més, crec que ha anat augmentant gradualment, gràcies principalment a dos factors. El primer és el fet que fa uns quatre anys vaig descobrir la sèrie de novel·les de l’escriptor anglés Patrick O’Brian sobre l’Armada reial britànica dels segles XVIII i XIX, que m’encisà i a hores d’ara encara no he acabat de llegir (la sèrie consta de més de vint llibres). El fet que un dels meus oncles té un veler, amb el qual he anat a navegar algunes vegades en aquests últims anys, aprenent així a manejar un vaixell de vela, és el segon factor. Per tot açò, pel fet que sóc un aficionat a la vela, no tinc res en contra de la Copa de l’Amèrica, és més, fins i tot m’agrada veure algunes de les regates (encara que tampoc penseu que hi estic enganxat, ja que m’agraden més els antics velers dels segles XVII, XVIII i XIX que els actuals).
El problema ve amb com s’ha gestionat la 32ª edició d’aquesta competició i sobretot amb on s’ha gestionat. Als valencians, sense saber ben bé com, ens van endossar tot el merder de l’America’s, i tot açò sense preguntar-nos si ho volíem o no. Els “nostres molt il·lustres governants” van veure l’oportunitat continuar amb la seua política de faraonisme destrellatat, i no la van desaprofitar. Es van vestir amb el Nemes, van agafar els ceptres Nejej i Heka, i iniciaren la planificació de la nova meravella del seu tan odiat estimat Levante español (des de quan som un vent al País Valencià senyors?). Desgraciadament, aquest projecte no fou la seva tomba, com passava a l’Egipte faraònic, i en el futur a més de vaixells també ens portaran bòlids que recorreran els carrers de la tan maltractada València. I preferiren fer tot açò abans d’eradicar les esperes als hospitals públics, abans d’acabar amb els barracons i els abusos urbanístics, abans de millorar els transports del País València i llevar-nos els peatges. En comptes de governar, preferiren aparentar. Aquest és el verdader problema de l’America’s Cup i, pel que sembla, que això és el que vol el poble. La plebs l’únic que vol és pa i circ. Nihil novum sub valentino sole.

Compartir