Una de les figures més importants de la història de l’antiga Roma fou, sens dubte, la de Gai Juli Cèsar Octavià, primer emperador romà. A la mort de Gai Juli Cèsar, l’any 44 aC, Octavi era un eques (membre de l’ordo equester) més, ni tan sols era senador; però disset anys més tard, el 27 aC, s’havia convertit ja en l’amo del món. Com ho aconseguí?
Octavi nasqué el 23 de setembre del 63 aC, en el si d’una família de la classe eqüestre. Son pare morí quan Octavi no tenia més de cinc anys i aquest anà a viure amb diversos parents fins que als 15 anys rebé la toga uirilis i fou elegit Pontifex. El 45 aC, acompanyà Juli Cèsar a Hispània per enfrontar-se als fills de Pompeu Magne, que foren vençuts en la batalla de Munda. Pacificada Hispània, Cèsar tornà a Roma, on fou assassinat a l’any vinent. Octavi conegué la mort del seu oncle valencià quan es trobava a la ciutat d’Apol·lònia, a l’actual Albània, i després d’assabentar-se que Cèsar l’havia adoptat i designat hereu es dirigí ràpidament cap a Roma. En tractar-se d’un personatge jove (tenia només 19 anys), desconegut i que encara no havia demostrat cap vàlua, Octavi no era ni senador, però prompte mostraria de què era capaç.
En arribar a la península italiana, es féu amb els diners necessaris per a començar la seua campanya i aconseguí el suport d’una part dels legionaris veterans de Cèsar. Llavors començà l’enfrontament entre Octavi, hereu legal de Cèsar, i Marc Antoni, antic lloctinent i pretès hereu polític. Mentre el primer prometia venjar la mort dels assassins del seu oncle valencià i pagava els diners en metàl·lic llegats per Cèsar a tots els membres de la plebs urbana, el segon reaccionava i començava a afirmar que era ell qui realment havia estat adoptat per Cèsar, denunciant també els assassins de Cèsar. Llavors Marc Tul·li Ciceró, qui, a pesar de ser un republicà convençut, no havia participat en la conjura contra Cèsar, pronuncià una sèrie de discursos en el Senat contra Marc Antoni, que havia marxat a Mutina (l’actual Mòdena) per a fer-se amb el control de la Gàl·lia Cisalpina. Ciceró aconseguí el seu objectiu i el Senat acordà enviar un exèrcit contra Marc Antoni. Els senadors votaren a favor de concedir a Octavi un escó en la cúria i els poders i les distincions d’un pretor, i l’enviaren al capdavant de l’exèrcit que s’hauria d’enfrontar a Marc Antoni. Ciceró pensava que Octavi no pretenia acabar amb la República, sinó dedicar les seues forces a restaurar-la i per això li donà tot el seu suport.
A finals d’abril del 43 aC, Octavi derrotà Marc Antoni en una terrible batalla. Ambdós exèrcits, integrats pels veterans de Cèsar, quedaren molt malmesos, per la qual cosa quedà descartada la possibilitat d’un nou enfrontament. Aleshores, Octavi (que havia estat nomenat cònsol quan encara no tenia 20 anys) i Marc Antoni decidiren unir-se i enfrontar-se junts als enemics comuns: els assassins de Cèsar. Amb aquest propòsit es creà el segon triumvirat de la història romana i Marc Antoni i Octavi s’uniren a la figura de Marc Emili Lèpid, un vell senador sense cap importància. Llavors es repartiren el control de les províncies: Sicília i Àfrica per a Octavi, la Gàl·lia Cisalpina per a Marc Antoni i la Gàl·lia Narbonesa i Hispània per a Lèpid. Itàlia no fou atorgada a cap dels tres.
El novembre del 42 aC, Octavi i Marc Antoni derrotaren els assassins de Cèsar a la batalla de Filipos, a Grècia, i es modificà el repartiment de les províncies dels triumvirs: Octavi rebé les províncies occidentals (inclosa Itàlia), Marc Antoni les orientals i Lèpid Àfrica. Aleshores, cadascun es dedicà a resoldre els problemes dels seus territoris. Octavi hagué de fer front a la rebel·lió de Sext Pompeu, fill de Pompeu Magne, que amb una important flota s’havia fet fort a Sicília i s’oposava al poder del triumvir, i Marc Antoni inicià una guerra contra els parts. Durant un dels seus viatges per les províncies orientals, Marc Antoni conegué la reina Cleòpatra d’Egipte de la qual s’enamorà, fet que comportà que el 32 aC Marc Antoni rebutjara la seua esposa Octàvia, germana d’Octavi. Açò, sumat al fet que Marc Antoni havia cedit algunes províncies romanes orientals a Cleòpatra, es convertí en l’excusa perfecta per a declarar la guerra a Marc Antoni i la seua amant egípcia, i Octavi no la desaprofità. El conflicte es resolgué prompte, el 2 de desembre del 31 aC, en la batalla d’Àccium, on Octavi derrotà els seus rivals, que es refugiaren a Egipte. L’any següent, amb la conquesta d’Alexandria, l’annexió d’Egipte com a província romana i el suïcidi de Marc Antoni i Cleòpatra, acabà de facto la guerra civil.
A partir d’aquell moment, el poder d’Octavi esdevingué inqüestionable. El 13 de gener del 27 aC es posà fi oficialment a l’estat d’excepció i es restaurà formalment l’antic ordre de la República, però realment s’establí un ordre totalment nou: l’Imperi Romà sota la forma d’un Principat. Seguidament el senat proposà atorgar-li a Octavi el títol honorífic d’August, amb la qual cosa adoptà el nom de govern Imperator Caesar Diui Filius Agustus (Emperador Cèsar, fill del Diví, August), convertint-se així en el primer emperador romà.
Compartir
Aprofitant el senyor pont que hem tingut aquesta setmana, he dedicat aquests dies a acabar de llegir un llibre que ja feia temps que tenia entre mans. Es tracta de El món clàssic de 
