Hic et nunc

Aquest migdia, mentre tornava cap al pis, he decidit passar a comprar-me un kebab per dinar ràpidament i tornar al poble el més prompte possible. Reproduiré ací íntegrament la curiosa conversa que he tingut (en castellà, per cert) amb el venedor de kebabs:
Venedor: Hola! Què volies?
Blai: Hola, voldria un döner kebab gran per emportar.
V: Molt bé, ara mateix te’l prepare [i s’ha posat a tallar la carn]. Tu eres d’ací, de València?
B: No, no sóc d’ací però visc ací.
V: Ah, i [atenció!!] a qui votaràs en les eleccions? A Zapatero o a Rajoy?
B: Ehms, doncs a cap dels dos.
V: [Fent cara de sorpresa]. A cap dels dos? Bé, a mi m’agrada Rajoy.
B: Rajoy? Per què?
V: Per què Rajoy pensa en els espanyols, en la gent d’ací. En canvi Zapatero pensa en els espanyols, però també en la gent que ve [?].
B: Ja, però Rajoy no vol deixar entrar a més immigrants, això et sembla bé?
V: No, és veritat. Zapatero tampoc està mal, és més jove i més llest [!] que Rajoy.
B: He he he, sí, més jove sí. Tu d’on eres, de l’Índia?
V: Sí, de l’Índia.
B: I quant de temps portes ací?
V: Porte 2 anys i uns mesos. L’espanyol vaig aprenent-lo poc a poc.
B: Molt bé [la veritat és que el castellà el parlava bastant bé]. Però saps alguna cosa de valencià?
V: Valencià? Ah sí! Hi ha alguna gent que el parla, no? Em costa entendre’l. Potser més avant… Per cert, ací abans la gent era més pobra que ara, no? Fins i tot emigraven, no?
B: Bé, sí, molta gent se n’anà a Alemanya, França… Però tot ha canviat bastant en els últims anys.
V: Clar. I quan es sabrà qui ha guanyat les eleccions?
B: Això depén, però segurament serà el dia 9 prou tard.
V: Molt bé, moltes gràcies [aleshores m’ha donat el kebab, li l’he pagat i he eixit del bar].
Quan m’ha preguntat per la meua intenció de vot m’he quedat de pedra. Mai haguera pensat que algun dia parlaria de política amb un indi. L’home semblava interessat pel tema, supose que abans d’anar a votar voldrà saber què pensem els d’ací sobre els nostres propis polítics (potser vol saber què votaria una persona autòctona de bona veritat per poder imitar-la i sentir-se més d’ací). M’ha cridat l’atenció això que ha dit de «Rajoy pensa en els espanyols i Zapatero en els espanyols i en els que venen de fora» i m’ha fet gràcia allò de «Zapatero és més llest que Rajoy». Supose que si tots els immigrants estigueren tan interessats com aquest en la nostra societat, no hi hauria massa problemes d’integració.
Ah, per cert, el kebab estava boníssim.

PS: Després d’escriure l’article he recordat (amnèsic de mi) que per votar cal tenir la «nacionalitat» espanyola, per tant, no crec que l’amable venedor de kebabs puga fer-ho.

Compartir

No vos heu preguntat mai per què no és possible treure’s el carnet de conduir en valencià? Per què tot el material de les autoescoles (llibres, qüestionaris, vídeos, pòsters) ha d’estar en castellà? Serà que el valencià no serveix per a aquestes coses? Ves tu a saber.

Compartir

Ahir vaig veure el debat però encara no sé per què. I no ho sé pel simple fet que aquell no era el meu debat. El d’anit fou un debat per a sociates i peperos, per a fans incondicionals de Zapatero i de Rajoy. Per a ningú més.
La resta, els que no creiem en cap d’aquestes dues opcions, vam quedar fora d’aquella immensa taula en què segueren els dos candidats i que és una al·legoria més que evident del seu panorama polític ideal, un panorama polític que cada vegada està més a prop i en què sols estaran ells dos, cara a cara, sense ningú més que els destorbe. El bipartidisme avança alhora que l’abstenció creix, car els votats dels partits menuts es desanimen veient com el seu vot no serveix per canviar res. Però açò precisament és el que els grans partits volen, el que els permetrà tornar a una espècie de torn dinàstic en què aniran passant-se el poder de l’un a l’altre.
Al cap i a la fi, entre PSOE i PP les diferències són mínimes i l’objectiu comú: deixar-nos a la resta fora de joc per poder fer la seua. Com s’entén, si no, que els socialistes intenten fer-nos creure que «no es lo mismo» (si, com diuen, és una obvietat, per què remarcar-ho?); o que, en clau valenciana, els dos estiguen d’acord en negar-nos l’aigua del Xúquer, en tallar-nos la TV3, en fer-nos un Estatut vergonyant, en deixar-nos sense el tren Gandia-Dénia, i un llarg etcètera.
Però no hem de deixar-nos enganyar per la seua demagògia barata, pel seu populisme manipulador. Cal que anem a votar conscientment i tenint en compte que PSOE i PP són dues cares d’una mateixa moneda. Una moneda que ha fet ben poc pel País Valencià.

Compartir

O tempora, o mores! Senatus haec intellegit, consul uidet; hic tamen uiuit. Viuit? Immo uero etiam in senatum uenit, fit publici consili particeps, notat et designat oculis ad caedem unum quemque nostrum. Nos autem fortes uiri satis facere rei publicae uidemur, si istius furorem ac tela uitemus. Ad mortem te, Catilina, duci iussu consulis iam pridem oportebat, in te conferri pestem istam quam tu in nos omnis iam diu machinaris.

Oh temps, oh costums! El senat coneix aquests fets [els detalls de la conjuració], el cònsol els veu; i no obstant aquest viu. Sí, viu, i encara més, també ve al senat; pren part en les decisions públiques; assenyala i designa amb els ulls, per a la mort, cadascun dels ací presents. A nosaltres, però, els homes coratjosos, ens sembla que ja fem prou per la república si evitem la fúria i els dards d’aquest. Ja fa temps que calia que tu, Catilina, fores portat a la mort per ordre del cònsol; que contra tu es girara aquesta pesta que tu prepares contra nosaltres des de fa temps.

Marc Tul·li Ciceró, Catilinàries I, 2

Compartir

Pensava que aquest dia mai arribaria, però per una vegada estic d’acord amb el senyor Vladímir Vladímirovitx Putin (que bé sonen els noms russos), tsar de totes les Rússies President de la Federació Russa.
Aquest denuncià despús-ahir des del Kremlin el «doble tracte» dels països de la Unió Europea en recolzar la independència de Kosovo i no fer el mateix amb altres «separatismes» en llocs com Xipre i Espanya (literalment digué: «No vull ofendre ningú, però la part nord de Xipre fa quaranta anys que és una república independent de facto, encara que ningú no la reconeix. Aleshores, per què no la reconeixeu? No teniu vergonya, europeus, d’aplicar aquest doble tracte per a resoldre dos problemes idèntics en dues parts diferents del món?» i «A Espanya la gent no vol viure en un sol estat, llavors, doneu-los suport allí»).
He dit que estic d’acord amb Putin, però ara ho voldria matisar. Sols (i ho torne a dir: sols) coincidisc amb ell en denunciar aquest doble discurs, ja que no és massa coherent ni correcte fer com la UE i els EUA i reconèixer el dret d’autodeterminació en un lloc i negar-lo en un altre d’idèntiques o semblants característiques únicament per interessos econòmics, polítics o militars estrangers, i sense tenir en compte la voluntat del poble autòcton.
Ara bé, Putin hauria de saber que els russos no són precisament un model de justícia i decència en política exterior i és que des de la caiguda de l’URSS s’han dedicat a modificar els mapes de l’Europa oriental i part d’Àsia al seu gust. Exemples sonats d’aquest intervencionisme rus en la política dels seus estats veïns són els casos d’Ossètia del Sud, Abkhàzia i Transnístria. Es tracta de tres repúbliques autoproclamades independents que, a pesar de no comptar amb el reconeixement de la comunitat internacional, tenen el suport tàcit de Moscou per oposar-se a l’autoritat dels estats dels quals s’han escindit (Geòrgia en els dos primers casos i Moldàvia en el tercer). En lloc d’acceptar o negar la independència d’aquestes repúbliques de forma definitiva i intentar resoldre el problema, el Kremlin es dedica a jugar amb elles segons els propis interessos russos, sense tindre en compte els desitjos dels ossetes, abkhazos i transnistris (i tenen sort que Moscou no ha decidit acabar amb ells, com passa amb els txetxens). O siga que independència a Kosovo no, però a Ossètia del Nord, a Abkhàzia i a Transnístria sí (encara que siga a mitges). No és això «doble tracte» també?
Aquesta vegada el doble joc rus ha xocat amb el doble joc europeu i ara per ara sembla que acabarà imposant-se aquest últim (amb el suport nord-americà, és clar). De ben segur que Putin troba a faltar els temps dels tsars…

Compartir

Vistes de Gries im Sellrain (Blai Server)

Sí, ja sé que l’altre dia ja vaig penjar ací una foto, però avui no he pogut estar-me’n de penjar aquesta. Es tracta d’una panoràmica del poble de Gries im Sellrain, al Tirol austríac. La foto també la vaig fer a l’agost passat, mentre passejàvem per les muntanyes que envolten el poble, i en ella podeu veure un exemple del paisatge dels Alps austríacs a l’estiu. Una meravella.

Compartir

Un canal desert / A desert canal (Blai Server)

Per fi m’he decidit a fer-me un compte PRO al Flickr. A partir d’ara, aniré pujant-hi fotos que per raons d’espai no havia volgut penjar quan tenia el compte gratuït, com, per exemple, aquesta d’ací dalt que vaig fer a Venècia aquest estiu, però que no havia editat ni pujat fins ahir. Bé, espere que vos agrade.

Compartir

Fa uns mesos li arribà al meu oncle una carta en què li deien que anaven a expropiar-li una fanecada (833 m²) d’un bancal que té ell a la partida del Rafalet de Pedreguer. El motiu: l’ampliació de la carretera CV-733, entre Pedreguer i Benidoleig. Pel que es veu, volen convertir la carretera actual, d’uns 6 o 7 metres, en un monstre d’uns 11 metres, recte i sense quasi corbes, amb el pretext d’augmentar-ne la seguretat. Pretext que queda invalidat si tenim en compte que en aquesta carretera no hi ha hagut cap accident ens els últims anys, cosa que podria canviar en fer-la més recta i augmentar la velocitat dels cotxes que per ella circulen. Aquest projecte es suma al d’una exagerada i pràcticament innecessària circumval·lació de la carretera CV-720 per treure-la del nucli urbà de Pedreguer, que comporta l’enderroc d’un grapat casetes de camp.
Aquests, però, són només dos exemples d’un fenomen que s’està donant arreu de la Marina Alta (i supose que també en altres llocs). Amb l’excusa de facilitar la nostra mobilitat i garantir-nos unes bones comunicacions, estan omplint la xicoteta franja que hi ha entre les muntanyes de l’interior de la Marina i la mar de calçades i més calçades.
És increïble, les diferents administracions es gasten el que no està escrit en campanyes de conscienciació en matèria de medi ambient i sostenibilitat, i quan arriba l’hora de la veritat, ells són els primers que se n’obliden i es dediquen a promoure el transport privat (encara que siga de manera indirecta), en detriment del transport públic. En lloc d’alliberar els peatges de l’AP-7, crear una xarxa eficient d’autobusos i portar el tren de via ampla fins a Dénia i d’allí a Alacant, es dediquen a construir mil i una circumval·lacions i variants, convertint el litoral de la Marina en una espècie de formatge gruyère, foradat per incomptables carreteres.
Serà que tenen massa amics en això del ciment i l’asfalt? Ves tu a saber.

Compartir

La precampanya ja fa temps que ha començat i sembla que, per una vegada, els primers en destapar la caixa de Pandora no han estat els propis partits en lliça (encara que aquests s’han llançat últimament, com sol passar, a prometre i prometre sense mirar pèl), sinó la Conferència Episcopal Espanyola.
Com si haguérem tornat a l’Edat Mitjana, quan l’Església feia i desfeia al seu gust, beneint i maleint regnes i prínceps, ara els bisbes ataquen de nou, intentant recuperar el control d’un ramat que, segons ells, ha perdut el nord i necessita d’un pastor que el torne a portar pel bon camí. Aquesta vegada però, sense els exèrcits medievals i sense la influència internacional d’aleshores, els clergues s’han atrinxerat darrere dels púlpits i s’han dedicat a atacar allò que no els agrada (ara els matrimonis homosexuals, ara l’Educació per a la Ciutadania…).
Però açò no és nou i a Pedreguer ho sabem bé. L’any 2003, a pocs dies per a les eleccions locals i autonòmiques, l’aleshores rector de Pedreguer decidí convertir el sermó de missa en un míting polític i recomanà als votants que s’ho pensaren bé (?) abans de votar, pronunciant algunes paraules contra l’encara alcaldessa de Pedreguer (el capellà deia, entre altres coses, que l’Ajuntament no havia volgut que es donara la subvenció per a la restauració de l’altar major, quan en realitat aquesta no podia donar-se fins a l’inici de les obres, que encara estaven per començar).
Exactament el mateix és el que han fet ara els bisbes de la Conferència Episcopal: dir-los als ciutadans què han de votar i no, com és la seua tasca, dir-los als fidels què han de resar.
No fou Jesucrist qui digué que el seu regne no era d’aquest món? Aleshores?

Article publicat originalment ací.

Compartir

Aquesta vesprada, mentre repassava conjugacions i declinacions (els exàmens ja estan ací!!), m’han entrat ganes d’escoltar la cançó Uma Thurman me toca la banana dels Petersellers. No sé com ha sigut, però de sobte, he passat de recitar “θείην, θείης, θείη, θεῖμεν…” a taral·lejar “tengo un romance con mi televisor, le limpio las antenas y le pongo cristasol, lo enchufo de día, lo enchufo de noche, siempre zapeando buscando un poco de amor“.
Als Petersellers els vaig descobrir fa més d’un any arran d’un post de Joan i des d’aleshores que m’he convertit en peterfan fins al moll de l’os. El poc trellat i el bon humor de les seues lletres són el principal atractiu d’aquest grup que ja fa més de quinze anys que va pel món “arrasando siempre en los guateques” que dirien ells.
L’estiu passat vingueren a Pedreguer i ens oferiren el millor concert de totes les festes (encara que amb ells no hi ha veredicte que valga), davant un públic entregat i animat pel burret a go go que distribuïa la comissió.
Bé, perquè pugueu jutjar-los vosaltres mateixos, ací vos deixe la cançó de la toca-bananes.

Compartir