juliol 2008

Milà, Mòdena, Florència et alii

30/07/08

Encara que l’any passat vaig acabar fart de pegar bacs per mitja Europa amb la motxilla al coll, viatjar enganxa i sembla que enguany també faré una escapada estival, això sí, no tant potent com la de l’agost passat.
Milà, Bolonya Mòdena i Florència seran els eixos principals del viatge, però no faltaran les visites al circuit de Monza i a la fàbrica i museu Ferrari (conseqüències d’anar amb companys addictes al motor), així com alguna escapada de rigor pels poblets de la Llombardia, l’Emília-Romanya i potser també la Toscana. Ja veurem. En total serem sis amics, durant set dies, recorrent pobles, ciutats i carreteres del nord de la bella Itàlia central amb un cotxe llogat. Hagan sus apuestas, caballeros.
Esperem que hi haja temps per a tot, per anar a veure circuits i per anar a veure museus (les galeries florentines dels Ufizzi i de l’Acadèmia estan en el punt de mira), però també per a perdre el temps en una latitud i longitud diferents a les habituals.
Bé, ja aniré contant-vos com evoluciona la cosa. Aquesta nit, a última hora com sempre, hem quedat per a reservar els bitllets d’avió, les habitacions dels albergs i llogar el cotxe. Hauré d’anar posant la càmera a punt…


De llibres no trobats i treballs perduts

24/07/08

Ahir per la vesprada, després de formatar l’ordinador per a la LAN d’aquest cap de setmana, vaig anar amb el Toni a Dénia a una llibreria i per primera vegada en molt de temps vaig estar a punt de sortir-ne amb les mans buides. M’explique.
Hi vaig anar buscant un parell de llibres, d’una banda el vuité volum de la fantàstica sèrie Aubrey-Maturin de Patrick O’Brian i de l’altra un llibre sobre la història d’Anglaterra del qual no recordava ni el títol ni l’autor, només la imatge de la tapa. Ambdós llibres els havia vist a la llibreria feia un temps i esperava tornar-me’ls a trobar, il·lús de mi, al mateix lloc que els havia deixat temps arrere. Evidentment, la cosa no anà així i els llibres no aparegueren per enlloc; però aprofitant que havia anat fins a Dénia, em vaig posar a mirar i remirar prestatges, buscant algun altre llibre que em despertara la curiositat.
Però no hi havia manera, tu. Una bona estona vaig estar donant voltes, d’ací a allà i d’allà a ací, sense resultat, cap llibre m’acabava de convéncer —i mira que n’hi havien!—; no m’havia passat mai. Entre les novel·les històriques, algunes ja llegides i poca cosa més; entre les novetats, res de profit, i a l’apartat d’assajos històrics, un munt de llibres dedicats a monarques castellans medievals i als fets madrilenys del 2 de maig del 1808, res més.
Finalment, crec que gràcies a la Divina Providència, al racó dedicat als llibres en valencià em vaig trobar un exemplar de la primera edició —del 1989, l’any que jo vaig nàixer— d’Els treballs perduts de Joan Francesc Mira i com que ja feia temps que tenia ganes de llegir-me algun altre llibre seu a part de Borja Papa, vaig decidir endur-me’l. Segons he llegit es tracta d’una espècie de reedició a la valenciana i amb reminiscències joycianes del mite dels dotze treballs d’Hèrcules, encarnat en la figura de Jesús Oliver, un curiós bibliotecari. Pel que he llegit, tinc la sensació que m’agradarà.
De totes maneres, i per tal d’evitar que es torne a repetir el desagradable succés de la llibreria, vos demane que em recomaneu qualsevol llibre que penseu que em pot interessar —novel·la i assaig històric o simplement literatura en general—. Vos estaré molt agraït.


Ora non ci sei

23/07/08

Io vorrei portarti via, e vorrei non aspettare più. Ma tu non vuoi sorridermi, sei solo, hai freddo.
E non ci sei ora che voglio te, voce del mio silenzio. Vieni qui su di me, lentamente lasciati andare a un bacio.

Extret de la cançó L’abbandono de Gianna Nannini


De matrícules i Bolonyes

21/07/08

Aquest matí, com vos deia l’altre dia, he anat a fer la matrícula per al curs que ve. Després d’una última nit de Festes no massa interessant (mariatxis l’última nit de Festes… on anirem a parar?), a les 9h del matí m’he plantat a la Facultat de Geografia i Història amb tot el paperam necessari.
Finalment he elegit l’agrupació 1A d’assignatures, la qual inclou les troncals de Prehistòria, Història antiga universal, Història medieval universal, Història moderna universal i Història contemporània universal, i la optativa d’Introducció a la Història. He descartat altres optatives com Geografia d’Espanya, La dona a l’antiguitat o Arqueologia del mar ja que la majoria eren en castellà (l’agrupació que he triat és en valencià) i sobretot perquè el seu horari no m’acabava de quadrar amb el de les troncals.
Aniré a classe de matí dilluns, dimecres i divendres, i la resta de dies ens han dit que els dedicarem a fer activitats pràctiques puntuals o visites didàctiques a llocs d’interés (és a dir, excursions al més pur estil escolar).
Una altra cosa important i que ens explicaren a la reunió informativa del passat divendres dia 16 és com ens adaptarem al nou Pla de Bolonya. Pel que vaig entendre (ens ho explicaren molt de passada i ens digueren que ja ho farien millor al setembre en una altra reunió ), enguany començarem la carrera encara amb el pla vell, el de 5 anys; però l’any següent, quan hauríem d’estar fent segon, el dedicarem a adaptar-nos al nou pla, o siga, ens convalidaran totes les assignatures del pla vell i en farem algunes de noves per “posar-nos al dia” del tot. Després d’aquest any d’adaptació (maleït sia!) continuarem ja amb el pla nou de quatre anys (encara que no sé si l’haurem de començar del principi o directament des de 2n). És a dir, un embolic dels bons ja que ni ells mateixos ho tenen massa clar. Què hi farem.
Bé, ara toca oblidar-se de tot això i continuar gaudint de l’estiu. El cap de setmana que ve tenim LaN, o siga que vaig a formatar (que mal sona en valencià!) l’ordinador.


S’acaben les Festes

19/07/08

Ei, què tal? Occipital? Encara respire, sí, però amb penes i treballs. Les Festes de Pedreguer 2008 ja s’acaben, però encara ens queda l’esprint final. Aquesta vesprada han sigut les carrosses —jo he estat amb uns amics gravant un curt del qual ja tindreu notícies i me les he perdudes— i aquesta nit tenim bous i els Mojinos Escozíos. Demà, l’últim dia, més bous i algun que altre concertet més.
Parlant dels Mojinos, resulta que al calendari de concerts que tenen a la seua web, havien posat que Pedreguer estava a Múrcia —atenció!— i sembla que gràcies als comentaris d’alguns fans que estiuegen per la Marina Alta —visca el turisme!— i d’algun espavilat del terreny ho han rectificat.
Bé, no fugim d’estudi, el dilluns tot haurà de tornar a la normalitat i jo hauré d’anar a València a fer la matrícula per al curs que ve. Ja vos contaré.


Pilota en Festes

13/07/08

No ho veig clar...

Aquest matí he anat amb un parell d’amics al trinquet de pilota valenciana de Pedreguer a veure les partides que, com cada any, s’han organitzat per Festes. Hem passat allí tot el matí, des de les 10h fins a les 13:30h, veient les tres partides que hi havia programades (dos de raspall i una d’escala i corda) i gràcies als déus no hem hagut de lamentar cap pilotada. Com no podia ser d’altra manera, m’he endut la càmera i he fet algunes fotos com la de dalt; la resta les podeu veure fent clic ací.


Una [discutible] costum molt vella

12/07/08

«Casi al mismo tiempo Bonden trajo la correspondencia. Dejó en el suelo la bolsa que la contenía, una bolsa de cuero negro con una placa de latón con el nombre de Ashgrove Cottage grabado, en el momento en que los niños, su abuela y los sirvientes salían de la habitación, y se excusó por llegar tarde diciendo que aquel día tenía lugar el mercado allí abajo. Era un mercado de caballos y ganado.
—Seguro que estaba muy lleno.
—Abarrotado, señor. Pero encontré al señor Meiklejohn y le dije que usten no iría a su oficina hasta el sábado.
Bonden vaciló. Entonces Jack [Aubrey] le miró inquisitivamente y él continuó:
—La verdad es que Killick hizo una compra, una compra legal, y me pidió que fuera el primero en decírselo, Su Señoría.
—¿Ah, sí? —preguntó Jack abriendo la bolsa—. Un jamelgo, seguramente. Le deseo que le saque provecho. Puede dejarlo en el establo viejo.
—No es exactamente un jamelgo, señor, aunque estaba atada con un cabestro. Si me permite decirlo, tiene dos piernas y una falda. Es una esposa, señor.
—¿Para qué demonios quiere una esposa? —preguntó Jack asombrado.
—Bueno, señor —respondió Bonden enrojecido y apartando la vista de Sophie—, no lo sé muy bien, pero se compró una legalmente. Parece que ella y su esposo no estaban de acuerdo, por eso él la llevó al mercado atada con un cabestro. Y Killick la compró legalmente: depositó las monedas a la vista de todos y dió un apretón de manos. Había tres a escoger.
—¡Pero no se puede vender a una esposa…! ¡Eso es tratar a las mujeres como si fueran ganado! —exclamó Sophie—. ¡Qué vergüenza! ¡Eso es una barbaridad, Jack!
—Parece un poco raro, però es una costumbre, ¿sabes?, una costumbre muy vieja.
—Pero, indudablemente, no permitirás algo tan horrible, capitán Aubrey.
—Bueno, por lo que se refiere a eso, no quisiera ir en contra de la costumbre ni del derecho consuetudinario, a menos que existiera algún impedimento o, como dicen, algún aspecto ilegítimo. ¿Qué seria de la Armada si no siguiéramos las costumbres? Hazle pasar.
—Bueno, Killick… —dijo cuando tuvo frente a él a la pareja formada por su despensero, un hombre de mediana edad, feo, alto y delgado, con un aspecto más extraño de lo habitual debido a la vergüenza que sentía, y una joven de ojos negros muy vivaracha, un auténtico placer para cualquier marinero—. Bueno, Killick, espero que no vayas al matrimonio de forma precipitada, sin pensarlo bien. El matrimonio es algo muy serio.
—¡Oh, no, señor! Lo he pensado bien. Lo he pensado durante casi veinte minutos. Había tres para escoger, y ésta —dijo, mirando cariñosamente a su adquisición— era la mejor del grupo.
—Pero Killick, , ahora que lo pienso, tenías una esposa en Mahón. Me lavaba las camisas. No debes cometer bigamia, ¿sabes? Eso es infringir la ley. Tenías una esposa em Mahón.
—Tenía dos, Su Señoría; la otra estaba en Wapping Dock. Pero no eran fijas, ni con certificado… usted ya me entiende, señor. No las había comprado legalmente, con el cabestro en la mano.
—Bueno —dio Jack—, supongo que querrás incluirla en la servidumbre, pero primero tendrás que presentarte ante el párroco. Vete enseguida a la rectoría.
—Sí, sí, señor —dijo Killick—. A la rectoría.
»

Extret del llibre Isla Desolación de Patrick O’Brian.


Festes 08

09/07/08

Amb un got a les mans

Anit vaig anar a la plaça a muntar el “palco”, la qual cosa només pot significar que les Festes de Pedreguer estan al caure. I així és.
El divendres comencen les Festes 08, per a mi les primeres després d’haver sigut quinto, que s’allargaran fins al dia 20. Sincerament i sense ofendre a ningú, enguany les Festes seran més bé fluixes, ja que no comptaran amb l’actuació de cap grup de trellat (descomptant, potser, els Mojinos Escozíos i els Reckless Side) i, com sempre, estaran dominades pels bous. No obstant, com que el millor de les Festes és l’ambient, segur que no ens avorrirem.
Una altra cosa que m’agradaria remarcar és el fet que no hi ha cap grup (si m’equivoque, digueu-m’ho) de música en valencià i això no està bé. L’any passat almenys van vindre els Sva-ters, però enguany no res. I jo em pregunte, en lloc de tanta orquestra, de tanta discomòbil i de tant de triunfito, no podrien dedicar almenys una nit en totes les Festes a la música en valencià? No seria més barat? I la gent hi aniria igual, perquè a Festes és igual quin grup toque, mentre hi haja una barra a prop no problemo. Caldria fer alguna cosa al respecte.
I poca cosa més, només dir-vos que si teniu oportunitat de veure el programa de Festes, doneu-li un colp d’ull a la pàgina 101 i veureu que una de les empreses que s’hi anuncien ha emprat aquesta foto que vaig fer l’any passat. Bé, ja ho sabeu, esteu tots convidats a vindre a les Festes.


Tinc una notícia que contar-vos

08/07/08

Bé, ja està, ja he acabat el curs. Sembla que era ahir quan començàvem les classes i ja hem acabat, el temps passa volant. Però no era això el que volia contar-vos en aquest article, després d’uns quants dies de silenci; la notícia a què fa referència el títol del post és la següent: senyores i cavallers, per al curs vinent vaig a matricular-me a Història!
Alguns ja ho sabíeu, altres no i potser vos sobte bastant, però és el que hi ha. Després de tot un any dedicat a les Clàssiques m’he adonat que, sí, el llatí i el grec no estan malament, però no m’acaben de fer el pes i per això he decidit —i no sabeu les voltes que li he donat al tema— matricular-me a Història (la meua vertadera vocació?) i provar a veure què tal.
Potser vos preguntareu “i per què no continues fent Filologia Clàssica i t’agafes alguna assignatura d’Història?”. Doncs bàsicament perquè no m’hi veig amb cor, primer vull veure què tal és Història i després ja parlarem, no tanque ni de lluny la porta a continuar amb la Filologia, però ara per ara em centraré en Història i els déus ja proveiran.
Per a remarcar aquest canvi d’etapa, he decidit donar-li un nou aspecte al blog —amb foto de València inclosa; què vos sembla?—, on continuaré contant-vos les meues dèries i tot allò que se’m passe pel cap. Tant en el cas del blog com en el meu personal, canvia l’hàbit, però no el monjo.


Ja tinc el carnet

02/07/08

Ara sí! Aquest migdia he aprovat el pràctic del cotxe! Després del fracàs de la setmana passada, avui ho he tornat a intentar i per fi ho he aconseguit. Després de les incontables pràctiques que he fet i dels  centenars i centenars i centenars d’euros que m’he gastat, ja era hora.
Bé, ara només em queda esperar a què em donen el resguard que em servirà per a conduir mentre m’arriba el carnet. Per a celebrar-ho, ací baix vos deixe una altra cançó dels Black Sabbath, el protagonista de la qual (hi ha qui diu que és Gandalf i hi ha que diu que és el camell que els passava la droga a Ozzy i companyia) sembla que no té el carnet, ja que sempre va caminant. Pobre.

Never talking,
just keeps walking,
spreading his magic
.


Tancar
Enviar E-mail